Nadal recupera un tron de deu corones
Els 10 títols a París, que eleven a 15 els seus tornejos de Grand Slam, es fan realitat després de destrossar Wawrinka (6-2, 6-3 i 6-1)
BarcelonaLa història de Rafa Nadal a Roland Garros descriu a la perfecció la tirania sobre una superfície. La terra batuda havia sigut territori seu no fa pas tant i aquest 2017 ha firmat, tres anys després, una reconquesta que evoca aquells temps de llarga hegemonia. Només així poden definir-se deu títols en un mateix torneig. Fer-ho a Montecarlo i Barcelona té el seu mèrit, però assolir-ho a París ja és una fita llegendària. Ara ja suma 15 tornejos de Grand Slam i deixa enrere Sampras (14). Només el supera Federer (amb 18).
Aquest cop, ni un depredador com Stan Wawrinka va ser capaç de fer ombra a un rei tan voraç. Dues hores i sis jocs cedits ho demostren, i s’escenifiquen en el quart joc del partit, de gairebé deu minuts i que el suís va fer seu després de salvar diverses pilotes de break. Un esforç que, contra Nadal, no és només una petita batalla sinó el signe inefable d’una lluita titànica, quasi extenuant. Mantenir un nivell de joc tan alt durant tanta estona es converteix en missió impossible.
Després de guanyar aquell joc, Wawrinka va veure com Nadal n’hi arrencava set de manera consecutiva. De sobte, gairebé sense poder assimilar-ho, ja havia perdut el primer set (6-2) i tenia un trencament en contra en el segon (3-0). Segurament un marge decisiu. Amb Nadal, pràcticament definitiu, ja que molt rarament perd el pols dels partits. En intensitat i consistència ha demostrat, sens dubte, ser avui el millor del món.
Un desenllaç devastador
Nadal no només es defensa bé, sinó que ataca millor. Fa temps que ha evolucionat en un aspecte tan clau com l’agressivitat. A més de saber córrer de banda a banda de la pista, sap passar d’estar enrere a fer el pas endavant per conquerir la línia i dominar. Així va tornar boig Wawrinka, incapaç de contrarestar la pilota alta al seu revés i no veure’s superat per un cop creuat que no li permetia fer el seu joc de potència.
El suís tenia un pla, però el pes de pilota i la pressió de Nadal, també des d’un punt de vista físic, el van sorprendre. Ni els intents de dominar més amb la dreta o arriscar amb el servei li van servir per escapar-se de la ferocitat d’un adversari inclement. Un break en el primer joc del tercer set va liquidar les mínimes esperances de remuntada.
Per moments, Wawrinka mirava impotent de reüll un rival que colpejava cada bola com si fos l’última. Perquè Nadal no va esperar, com en altres èpoques, l’error de l’altre, sinó que va sentenciar al ritme d’una concentració de franctirador. Sense vacil·lar davant un Wawrinka que, tot i el seu notable partit, va ser notòriament inferior. En resum, 35 jocs cedits en tot el torneig per Nadal, només Borg en va perdre menys (32, el 1978). Tanmateix, el manacorí és l’únic tenista masculí que ha guanyat 10 títols d’un mateix Grand Slam, i en total ja n’ha guanyat 15. Així supera Sampras, tot i que amb el nord-americà i l’australià Rosewall comparteix el mèrit de guanyar grans títols durant tres dècades (abans i durant els 20 i fets els 30).
Ara ja té 31 anys i en porta molts a l’elit, però la seva grandesa és que mentre mantingui la fam els límits no semblen tenir un final proper. Aquest és el mèrit que destaca Toni Nadal, que va entregar emocionat la rèplica de la copa al campió a la mateix pista. Serà segurament la seva última presència a la central Philippe Chatrier com a tècnic del seu nebot, que ha dirigit des de petit. Quan acabi la temporada es dedicarà a l’acadèmia i deixarà la direcció a Carles Moyà, amb qui ja comparteix èxits aquest 2017.
Un d’ells, i que valoren moltíssim, és alçar un Grand Slam tres anys després, conscients del que costa. “Sempre arriba el moment en què deixes de guanyar-ne. Un intenta que aquest moment arribi com més tard millor i creiem que encara no li ha arribat a en Rafel, però si no torna a guanyar-ne cap la seva carrera haurà estat igualment molt brillant”, deia Toni Nadal abans d’una final de Roland Garros que va tornar a consagrar un tenista manacorí que queda en molt bones mans.
De fet, durant tots aquests anys ja alternava viatges amb Francis Roig, que continuarà de segon. Amb el físio Rafa Maymó, que els acompanya des de l’estiu del 2006, formen l’equip tècnic d’un guanyador que sobre la terra de París ha confirmat que la seva llegenda ja va més enllà d’una carrera brillant. Perquè fins i tot els grans mestres queden meravellosament enlluernats per la magnificència de les fites del millor alumne.
