Nadal vol ressorgir a Nova York per frenar la ratxa de Djokovic

Barcelona.L'últim Grand Slam de la temporada sempre és especial. Per l'escenari, Nova York, i perquè permet començar a tancar el balanç de la temporada tenística. La pista ràpida de Flushing Meadows -el complex on se celebra el torneig novaiorquès- rep com a principal favorit el serbi Novak Djokovic, dominador absolut d'aquest 2011: dos títols de Grand Slam, 57 victòries i tan sols dues derrotes, una per lesió. Aquests números estratosfèrics amaguen, però, un inconvenient: Djokovic arriba cansat al tram final de la temporada i, fa una setmana, es va haver de retirar del Masters 1000 de Cincinnati per una lesió a l'espatlla. Tants partits guanyats li pesen.

El número 1 del món haurà d'anar, doncs, amb molt de compte a l'Open dels EUA. Bàsicament perquè a l'altra banda del quadre hi ha Rafa Nadal, un tenista insaciable, depredador com pocs, que tot i no passar pel seu millor moment de forma és un dels màxims aspirants al títol. El balear té un motiu importantíssim per guanyar el torneig. L'any passat en va ser el vencedor -cosa que li va reportar 2.000 punts per al circuit ATP- i, si no repeteix el triomf, encara cedirà més espai davant Djokovic a la classificació mundial.

A la llista de favorits s'hi sumen el suís Roger Federer, heptacampió a Nova York però lluny dels seus millors cops, i l'escocès Andy Murray, quarta raqueta mundial i especialista en les segones parts de la temporada. Murray ve de guanyar el Masters 1000 de Cincinnati i ja sap què és arribar a una final de Nova York, de manera que a les rondes finals serà un contrincant perillós. I més tenint en compte que la pista ràpida de Flushing Meadows és propícia perquè l'escocès sotmeti els rivals als seus canvis de ritme i al seu revés col·locat i potent.

Camp de mines

L'Open dels EUA es defineix, bàsicament, pel seu component d'espectacle, bona part del qual ve definit, moltes vegades, per un quadre molt atractiu. Djokovic, si vol accedir a les semifinals -on hipotèticament s'hi trobaria Federer-, haurà de desfer-se de Nikolai Davidenko, del francès Richard Gasquet -dotat d'un revés a una mà estratosfèric, malgrat la seva irregularitat- i del txec Thomas Berdych -un bombarder que, en un bon dia, és capaç de guanyar qualsevol-. A la segona part de la primera facció del quadre s'hi albira un Federer-Tsonga a quarts de final. Un duel on saltarien espurnes, perquè el francès ha dedicat les vacances a posar-se en forma a Las Vegas a les ordres de Gil Reyes, l'etern preparador físic d'Andre Agassi i un motivador excepcional.

Més assequible ho té Rafa Nadal per accedir a semifinals, on tot indica que es veurà les cares amb Murray. Fins als quarts no ha de tenir problemes, però en aquesta ronda haurà d'anar amb compte perquè el més probable és que s'hi trobi l'alacantí David Ferrer, que ja sap què és guanyar l'exnúmero u del món a Nova York. El joc de Ferrer és complicat de gestionar per Nadal, perquè té un revés molt sòlid que amorteix perfectament les dretes endimoniades de Nadal. A tot això cal sumar-hi una condició física exuberant i un caràcter de gladiador que el fan un rival temible. Però el balear, quan arriba a les rondes finals, no acostuma a fallar. L'any passat va exhibir a l'Open dels EUA el millor tenis de la seva carrera sobre pista ràpida i de ben segur que des del primer dia voldrà retrobar sensacions. El caràcter i la força de Nadal seran el seu millor aliat.