Publicitat
Publicitat

EUROBÀSQUET

Espanya es proclama campiona d'Europa contra França

Navarro i Gasol s'acostumen a l'or

La selecció espanyola, que ahir va revalidar el títol de campiona d'Europa en superar França a Kaunas (Lituània), se sosté en l'aportació de Joan Carles Navarro i Pau Gasol, un parell de jugadors excepcionals que des que van guanyar junts el Campionat d'Espanya Jú nior a Tenerife (1998) no han parat d'acumular èxits. L'or de l'Eurobàsquet és la cinquena medalla d'aquest torneig que afegeixen al seu palmarès, en què també hi ha un or en un Mundial i una plata en uns Jocs Olímpics.

L'èxit de Joan Carles Navarro, que ahir va ser designat millor jugador (MVP) de l'Eurobàsquet, i Pau Gasol té mil pares, tants com persones van participar en la seva etapa de formació, un període clau que va servir per transformar-los de jugadors bons a esportistes excepcionals i únics. Ahir van revalidar la medalla d'or, una fita insòlita des que Iugoslàvia ho va aconseguir.

"El Picasso del bàsquet"

Agustí Cuesta, l'exentrenador i representant de jugadors que va batejar Joan Carles Navarro com a La Bomba, no té dubtes quan defineix el talent de l'escorta: "És el Picasso del bàsquet, un tipus que va néixer amb talent pur. Molta gent es pensa que li vaig posar el nom pel llançament que fa, però no és veritat. Quan jo entrenava el Barça B i ell era júnior venia als nostres entrenaments i veure'l era la bomba, una explosió de talent que deixava en ridícul els seus defensors. D'aquí va venir tot".

"Hi ha coses que no s'entrenen. Si algú pensa que el triple que va anotar contra Macedònia sortint d'un bloqueig a peu canviat surt del cap d'algun entrenador és que no coneix Navarro", explica Cuesta a l'ARA.

Segons Miguel López Abril, un exentrenadador que també treballa ara com a representant, "des que va començar a jugar, Navarro era un criminal i un assassí": "Des d'un primer moment vaig saber que era un jugador que anava a marcar un estil. Tenia molta barra i una manera de jugar molt diferent".

"Un dia vaig dir als meus jugadors: «El que estigui sol, que tiri a cistella. En el primer partit Navarro s'ho va agafar al peu de la lletra, va creuar la línia de mig camp i va llançar a cistella». El vaig mirar estranyat i em va dir: «Miguelito, estava sol»".

Joan Montes, l'entrenador que el va fer debutar a la lliga ACB amb 16 anys, recorda la primera vegada que el va veure: "Jo entrenava el seu germà i ell, que tenia 8 anys, venia als nostres partits i es posava a tirar a cistella. Ho feia bé, així que li vaig dir que no era capaç de fer-ho amb la mà esquerra. Cinc anys després, quan jo era seleccionador infantil, m'ho va recordar. «Ara ja sé tirar amb l'esquerra i fins i tot defensar», em va dir", explica Montes.

"S'entrenava a les set del matí"

L'explosió de Pau Gasol, en canvi, va arribar més tard. L'aler pivot no va ser convocat en les categories infe riors de la selecció espanyola fins que va ser júnior. "Físicament era fluixet i el primer any ho va passar malament. La sorpresa va venir quan després de les vacances va arribar amb deu centímetres més", apunta López Abril.

"L'explosió de Pau Gasol va arribar quan va agafar força amb la millora física", opina Cuesta.

A diferència de Joan Carles Navarro, que tenia un talent més innat, els tècnics van haver d'esforçar-se més amb Pau Gasol, que sempre va treballar dur per aprendre a fer coses que els jugadors de la seva alçada no acostumaven a fer.

Durant una època, quan va entrar a la universitat per estudiar Medicina, Pau Gasol s'exercitava a les set del matí amb Quim Costa, que li preparava sessions específiques per a les seves característiques. Ell, com Juanjo Campos, Juan Llaneza i tants altres, va tenir un paper clau en l'evolució del jugador.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT