Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

Un Madrid ferit i 90 minuts separen el Barça de Wembley

Ni Abidal es vol perdre Un dia per recordar

Independentment del que passi avui sobre la gespa, el partit d'aquesta nit al Camp Nou passarà als anals del barcelonisme. Serà recordat com un moment estel·lar en la història del club o com una desfeta sense precedents. Però serà recordat. A l'horitzó ja es pot intuir la silueta de l'arc que corona el nou estadi de Wembley, però el partit d'aquesta nit, sense deixar de ser una estació més en aquesta ruta cap a Londres, també té regust de punt final.

Durant vint dies, el Barça i el Madrid han portat fins a límits insospitats la seva rivalitat. Aquesta semifinal de la Lliga de Campions porta el mateix embolcall que la final de Copa. L'embolcall de la rivalitat. Un embolcall on també hi ha aquell empat 1-1 a la Lliga que sembla cosa d'una altra època. I només han passat vint dies. Guardiola, conscient de tot el que ha viscut, no podia deixar de dir ahir que, per sort, "això s'acaba". A l'espera de la ressaca que pugui tenir la semifinal - rodes de premsa o denúncies -, el punt final d'aquesta història en quatre fascicles sembla destinat a somriure al Barça.

El 0 a 2 de l'anada i les nombroses baixes madridistes deixen la final de Wembley a tocar. Per al Barça seria la tercera en cinc anys, un èxit sense precedents en un club que comença a gaudir a Europa de la fama que en altres èpoques tenien els madridistes.

Ara els jugadors de Pep Guardiola sortiran a jugar de tot menys relaxats. Tenen un tècnic que els crida l'alerta fins i tot quan defensen un 5 a 0 davant d'un equip de Segona Divisió - el Betis - i per acabar-ho d'adobar, el Madrid ja els ha motivat prou amb les seves demandes davant de la UEFA. Acusant vuit jugadors del Barça de ser antiesportius per fingir faltes, el Madrid pretenia poder treure's del mig algun rival via federativa, però el que ha aconseguit és motivar-los encara més.

El partit d'avui es jugarà amb el ventre, amb el cor i també amb el cap. Però el cap també serveix per recordar totes les faltes, insults i polèmiques dels últims dies. Per a l'àrbitre, Franck de Bleeckere, la tasca no serà fàcil.

La feina tampoc és fàcil per als tècnics. Guardiola últimament ha patit de valent amb les baixes, però just abans del quart duel amb Mourinho es troba de sobte amb menys maldecaps que el tècnic de Setúbal. Iniesta torna a l'equip preparat per entrar directament a l'onze inicial. I, de fet, per primer cop en mesos, Guardiola podria fer jugar el seu onze de gala sencer, ja que fins i tot Éric Abidal té l'alta mèdica.

Abidal, convocat

La notícia del retorn del francès, tot just sis setmanes després de ser operat d'un tumor al fetge, va omplir de joia un entrenament en què Abidal va ser ovacionat pels companys. Sense ritme, però, el francès hauria de començar a la banqueta, cedint el lateral a un Puyol que va descansar a Anoeta. Mascherano seguiria com a central i Keita cauria a la banqueta. Perquè sense Pepe i Khedira al mig del camp blanc, la feina física del malià ja no és tan important com al Bernabéu.

Els blancs, a més, han de decidir com juguen avui al Camp Nou. Si juguen a l'atac per buscar ràpidament un gol amb un 4-2-3-1, o decideixen seguir tancats en defensa buscant la contra davant d'un Barça que ja ha anunciat que jugarà com sempre a l'atac, tot i que mantenint potser alguna preocupació, com limitar els atacs dels laterals, com ja es va fer a Madrid ara fa una setmana.

Els blancs tenen un munt de baixes importants. Tres dels jugadors que van excel·lir en la final de Copa -amb faltes o sense- són baixa: Pepe, Khedira i Sergio Ramos. Mourinho, que s'ho mirarà tot des de la llotja, recupera Ricardo Carvalho, però ha tingut pocs dies per canviar els seus plans. Va jugar les seves cartes al 0-0 a l'anada, per poder gaudir contraatacant al Camp Nou. I ara sap que necessita gols, quan aquesta temporada ha basat els seus projectes contra el Barça en la defensa.

Malgrat tot el que va dir just després de perdre 0-2, Mourinho no s'ha rendit i ha preparat el terreny per motivar els seus per un duel èpic. Un club acostumat a viure remuntades històriques -però sempre a casa-, el Madrid ha seguit el full de ruta previst des d'un punt de vista de discurs: molta tralla i poc futbol. Ahir, Aitor Karanka seguia posant l'accent en les denúncies a la UEFA i no pas en un matx que considerava que quedava en "segon pla" després del que ell entenia com una "injustícia". I en silenci, Mourinho intentava motivar els seus jugadors perquè avui plantin cara en un estadi en què el tècnic portuguès, com a molt, ha aconseguit empats.

El Barça, en canvi, no s'apartarà del camí que defensa Guardiola. Si avui acaba la feina, haurà tancat la ferida històrica d'aquelles semifinals de Lliga de Campions del 2002 eliminant per primer cop en més de 50 anys el Madrid en una competició internacional. Història en moviment, que tenyeix l'històric color blanc d'Europa de blaugrana.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT