Publicitat
Publicitat

Ni la gespa, ni Mou, ni Pepe, ni Muñiz

Un bon empat que garanteix una lliga. Un 1 a 1 just i merescut. Taules al marcador però la victòria del Barça, més enllà de la Lliga, que caurà com la fruita madura, van ser l'alineació i el plantejament. Guardiola no va reservar res i va anar a guanyar amb el nostre tarannà i estil propi. Mourinho es va retratar deixant Özil, el seu home més desequilibrant, assegut a la banqueta. És a dir, Pepe de mig centre destructiu va ser, de sobres, el millor del seu equip. Però posar-lo allà al davant, a tapar, tallar i destruir, va ser una derrota moral abans de començar. Cap madridista pot estar orgullós del plantejament del seu equip. Tot i així, dos pals, Valdés i un Adriano més oportú que mai van evitar que el Madrid acabés guanyant amb l'estratègia d'equip petit. La primera part no va ser futbol, van ser escacs. Massa respecte entre els peons del dos equips, les torres tapades i els alfils que havien de rebre, en una banda i altra, les passades en diagonal, ni tan sols van poder oferir-se. En els escacs, però, l'àrbitre sol passar desapercebut i ahir Muñiz Fernández va ser decisiu en menjar-se el penal de l'escombrada de Casillas sobre David Villa. A la segona part, en canvi, va passar de tot. Muñiz no va poder deixar de xiular un altre penal sobre Villa i un altre sobre Marcelo, l'únic jugador blanc que no vam saber frenar en cap de les seves arribades. El penal assenyalat d'Albiol a Villa, fruit de la gespa seca i alta que fa que la pilota no boti ni corri com s'espera el defensa, va ser com aquell Coiot que cau en el propi parany quan vol encalçar el Correcamins. Volien gespa alta, doncs penal en contra i expulsió. A la Champions potser els sortirà més a compte segar-la i dedicar-se a jugar a futbol.

També les estadístiques, al final, cauen pel seu pes. El Barça no va poder guanyar per tercer any consecutiu al Bernabéu. L'equip de Guardiola no va arribar al rècord de la victòria número 14 fora de casa. Messi va marcar contra Mourinho. Cristiano va marcar contra el Barça. I, per una badada estúpida traient la pilota del darrere i entretenint-nos en zona perillosa, per primera vegada a la Lliga vam perdre punts en l'últim quart d'hora de partit. Els dos punts que ahir ens vam deixar el Bernabéu, en calent, fan ràbia. A la llarga, és un resultat sensacional. A la Lliga perquè ens la deixa molt a prop. I a la Copa perquè hi podrem anar amb més prudència i sense cometre els errors infantils d'ahir en la zona i en el moment que no calia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT