26/02/2015

No és un article sobre el partit inexistent

2 min
Juan Verdugo, lateral esquerre del 75è aniversari de l’Espanyol.

Queda menys d’una setmana per al gran dia. Dimecres vinent a les deu de la nit només caldrà que no passi res durant dues hores per aconseguir la felicitat. Tot el que veig em recorda aquest partit. Em passo les hores fent apostes amb el destí per assegurar la victòria. Camino per la ciutat i em dic: “Si em trobo un conegut abans del proper carrer, anirem a la final”. Un exalumne a la primera cantonada. També hi ha promeses de futur: “Si ens classifiquem, no tornaré a arribar més tard de les nou a casa”. I així constantment: material per a psicòlegs.

Però Sergio González ha dit que el partit de dimecres no existeix. Per tant, el partit de dimecres no existeix: paraula de Sergio. Llavors, sobre què escric? Ara només hem de pensar en el partit d’avui. Perquè sembla que avui hi ha partit de Lliga. Lliga? Partit? Però que no era dimecres el partit? No, avui juguem al Power8 contra el Còrdova. Quina mandra.

Del Còrdova en sé poques coses. Recordo que fa molts anys que no jugava a Primera. I que té un entrenador a qui els seguidors del Dépor no oblidaran mai. Però, a mi, el Còrdova -digueu-me vell- em fa pensar en Verdugo i Manolín Cuesta, dos herois de la meva única pàtria, una infància perica i feliç. Tots dos nascuts a Còrdova i exjugadors del club que avui ens visita.

Juan Verdugo va ser el lateral esquerre del 75è aniversari, el substitut d’Ochoa. El recordo lent, tècnic, net. Per compensar, pel centre de la defensa hi havia personatges com De Felipe i Ortiz Aquino. Verdugo era un jugador de classe mitjana, com tants en teníem aleshores. Forma part de la meva pàtria, però no en sabria dir gaire res. Era allà, era part del meu paisatge.

Manolín Cuesta. Quan he recordat el nom m’ha sorprès la normalitat amb què dèiem “Manolín”. Manuel, Manolo, d’acord. ¿Però Manolín? D’ell, però, en tinc més records: tenia prou tècnica per generar unes certes expectatives, però era prou dolent per fer enfadar molt. Suposo que jo només tenia ulls per a Solsona i sóc una mica injust. I mai oblidarem que va ser ell qui va marcar els dos primers gols d’un 5-2 gloriós.

Però el més significatiu del Còrdova és la seva situació a la Lliga. Ocupa el lloc més perillós de tots: cuer. Fa cinc anys que l’Espanyol no marca un gol a un cuer i prop de set que no en guanya cap. Avui anirem al Power8 a animar el nostre equip per trencar la ratxa. Pels tres punts i perquè he fet una aposta amb el destí vinculada amb el partit de dimecres que no existeix.

stats