27/11/2016

No falta testosterona, falta futbol

2 min
Protesta dels jugadors del Barça

BarcelonaGuanyar és el que queda, per descomptat. Només l’Holanda de Cruyff es va fer immortal en la derrota. Però no es pot simplificar tot al destí final, el viatge també compta, i amb aquest Barça, per molts títols que arribin a la primavera, el viatge està sent tediós, un suplici per moments.

Ahir, contra la Reial Societat, els blaugranes no semblaven un equip que es jugués mitja Lliga a la sempre hostil Anoeta. Les pilotes dividides eren sempre per als txuri-urdin, també la pilota i la convicció. Els de Luis Enrique no van exhibir mai ni caràcter ni identitat. Però el principal problema no s’ha de buscar en la falta de testosterona, l’actitud que assenyalava Gerard Piqué en calent encara sobre la gespa, o Luis Enrique a la sala de premsa. Al Barça li manca futbol. No sabem a què juga aquest equip. No hi ha una idea clara. No es governa a través del joc, com havia manat sempre aquest grup. S’ha minimitzat el pes del mig del camp, totalment pla, perdut sense Andrés Iniesta, allunyat dels tres davanters de dalt. Aquest equip s’ha posat en mans del trident, massa minuts desconnectat del joc, i quan t’ho jugues tot a una carta, més val que sigui la millor d’entre tota la baralla. Per descomptat que el destí final pot tornar a ser el de la primera temporada de Luis Enrique, amb un triplet inesperat, però el trajecte fins llavors s’està fent llarg, amb escassos somriures entre molta grisor.

Durant gran part del partit el Barça va ser un equip mediocre, que va tardar 41 minuts a buscar la porteria de Rulli, ni que fos amb un llançament a la desesperada de Suárez des dels vint-i-cinc metres. El va salvar el rampell d’orgull de Neymar que va certificar Messi amb una rematada rabiosa per frenar l’ímpetu local. Però ni el gol va capgirar la dinàmica. La Reial va continuar manant, demostrant que el Barça és un equip vulnerable.

Dissabte contra el Madrid la Lliga està en joc. No seria gens estrany que el trident fes recuperar el somriure al Camp Nou. Però serà una mica de llum enmig d’un viatge trist.

stats