Publicitat
Publicitat

ALVES VA VEURE EL PARTIT AL COSTAT DE ZUBIZARRETA

Adriano i Maxwell, menys espectaculars però metòdics, fan oblidar l'absència de Dani Alves

No tots els laterals brasilers són iguals

Dani Alves segueix negociant la seva renovació, i curiosament ahir va veure el partit al costat d'Andoni Zubizarreta. I a l'espera de saber què passa amb el seu futur, l'equip juga bé també sense ell.

"Si no està content, doncs bon vent i barca nova. En un altre club cobrarà més, però no s'ho passarà tan bé com aquí". Els aficionats que ahir van desafiar el fred per anar a l'estadi tenien molt clara la resposta quan els preguntaven sobre què cal fer amb Dani Alves. Tothom vol que es quedi, però tothom té clar que si demana massa i acaba marxant, ningú plorarà. Més hi perdria ell. On s'ho passaria tan bé jugant? Enlloc. "Que marxi al City, com el Touré. Trobarà a faltar això de seguida", deia el Roger, un jove aficionat que esperava el seu germà, que s'estava pintant el rostre de blaugrana en una carpa situada fora de l'estadi. "Si marxa, és tonto. Què passa, que és pobre? Si demana massa, s'equivocarà", afegia en Manel, un soci veterà de tribuna.

El d'ahir era el segon partit sense el lesionat Dani Alves. Si el matx de Sevilla amb el Betis va ser diferent -pel resultat de l'anada-, el d'ahir ja era una cosa seriosa. Alves, que curiosament era a la llotja entre Manel Estiarte i Andoni Zubizarreta -un dels que seuen a l'altra banda de la taula quan negocien-, va veure com el Barça no notava gaire la seva absència. "Encara no tenim cap resposta oficial a l'última proposta", comentava Andoni Zubizarreta al descans. El basc, però, també aclaria: "Sempre som optimistes en aquests casos. Sabem que és un cas complex, però que el jugador és vol quedar". I de fet, el bon partit del Barça d'ahir és un bon argument per pressionar Dani Alves. On podrà jugar a futbol així de bé? Fins i tot sense la participació del millor lateral del món, el Barça va estar bé.

De fet, les bandes del Barça parlen portuguès si no juga el de Bahia, ja que Guardiola va apostar per Adriano per ocupar el buit deixat per Alves i per Maxwell, perquè Abidal jugava de central. Com altres vegades, Maxwell es quedava més tancat en defensa, fent de tanca en els còrners, ja que Villa i Pedro tendien a caure molt a l'esquerra i creaven un passadís per la dreta que Adriano aprofitava. Sense ser tan espectacular, ràpid i elèctric com Alves, Adriano va projectar-se un cop i un altre en atac i fins i tot va tenir el gol ben a prop en una bona jugada amb Messi a la mitja hora de joc. Adriano va jugar bé especialment durant els primers 45 minuts, quan va arribar constantment en ajuda dels homes més ofensius.

Durant els segons 45 minuts, va ser Maxwell qui va arribar més, amb alguna projecció ofensiva molt bona que no sempre es traduïa en centrades encertades. Tant Maxwell com Adriano són futbolistes que escapen del tòpic del jugador brasiler alegre, ofensiu i rialler. Un tòpic en què Alves encaixa bé. Són futbolistes més europeus , treballadors, metòdics, ordenats, seriosos i amb la capacitat de saber fer sempre el que toca. Encaixant bé en una defensa que va patir una mica pel mig, especialment a finals del primer temps, quan Puyol tenia molèsties, Adriano i Maxwell van demostrar que no tots els laterals brasilers són iguals. Que d'Alves només n'hi ha un, però que la força del Barça, en el fons, rau en el col·lectiu, i que també sense el millor lateral del món l'equip sap guanyar, sap atacar i sap fer gols. I tot amb Alves a la llotja, desitjant jugar. Perquè hi ha dubtes sobre quant vol cobrar, però no sobre on vol jugar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT