Nova Zelanda pateix però es classifica per a la final (18-20)

BarcelonaEls All Blacks de Nova Zelanda disputaran la quarta final d’una Copa del Món de la seva història (van guanyar a les finals del 1989 i el 2011 i van ser derrotats precisament per Sud-àfrica a la final l’any 1995) gràcies a la patida i treballadíssima victòria sobre uns Springboks molt lluitadors. De fet, Sud-àfrica va ser la selecció que va marcar el ritme i el temps del partit durant la semifinal disputada ahir a l’estadi de Twickenham, als afores de Londres. Els Springboks van dominar el primer temps gràcies a un dispositiu defensiu que va anul·lar els actuals campions del món. Tant és així que els All Blacks només van poder anotar un solitari assaig de la mà de Jerome Kaino a l’inici del partit, gràcies a una genialitat de McCaw. A partir d’aquest punt, els Springboks van aprofitar la pluja que queia sobre Twickenham per imposar el seu patró de joc, més lent, més tàctic i físic. Sud-àfrica asfixiava la zona de creació rival i els obligava a cometre faltes en defensa, que Handré Pollard feia passar entre pals fins en quatre ocasions al llarg del primer temps, cosa que va deixar un 12 a 7 favorable als sud-africans al descans.

Nova Zelanda semblava que patia, però fins i tot jugant en inferioritat numèrica per expulsió temporal de Kaino va aconseguir capgirar el resultat. Primer va ser l’obertura Dan Carter, que, amb un xut de sobrebot espectacular, retallava tres punts; i, tot just després, el centre Beauden Barrett qui aconseguia culminar una bona acció ofensiva anotant un assaig escorat a la banda esquerra, que Dan Carter s’encarregaria de transformar entre pals, amb una jugada que va capgirar el marcador i el va col·locar en un parcial de 12 a 17.

A partir d’aquest moment el partit es va convertir en un intercanvi de cops, amb predomini del joc estàtic i físic sobre el tradicional joc ofensiu neozelandès. En aquest intercanvi de cops el sud-africà Pollard tornava a anotar un cop de càstig, que era immediatament neutralitzat per Carter. Però la pluja i el ritme de joc afavoria el plantejament sud-africà, cosa que va certificar Pat Lambie (que havia sortit en substitució de Pollard) amb un cop de càstig a deu minuts del final, que deixava el marcador en un ajustat 18 a 20. Amb aquest panorama, els dos equips van optar per mirar de jugar els minuts restants a camp rival, minimitzant les opcions d’anotació rivals mitjançant xuts a pals o assajos, i el partit es va convertir en un ferotge intercanvi de placatges i fases estàtiques. Tot i que era el panorama ideal per als sud-africans, els All Blacks van demostrar el seu ofici i van mantenir sota control els seus rivals fins al final del partit.

L’Argentina i Austràlia volen la final

L’altra semifinal es disputarà a Twickenham (17 h, Canal+ Deportes) entre Austràlia i l’Argentina. Els Pumas, revelació del campionat, són davant l’oportunitat històrica de classificar-se, per primer cop, per a una final mundialista. Però els Wallabies australians, campions del món el 1991 i el 1999, també volen confirmar el seu bon moment. En cas de victòria australiana es disputaria una final oceànica per primer cop en la història, ja que Austràlia i Nova Zelanda, eterns rivals, no s’han enfrontat mai en una final d’una Copa del Món.