Publicitat
Publicitat

ELS DUBTES SOBRE EL NIVELL FÍSIC BLAUGRANA

La preparació física està mil·limetrada per no baixar mai del 70% de forma

Objectiu: un Barça intens sempre, brillant quan toca

La majoria de les crítiques després de la derrota del Barça a l'Emirates (2-1) s'han focalitzat en l'aspecte físic, en una suposada baixada del rendiment dels jugadors en el tram final del partit. Però, va ser realment una qüestió física, la remuntada de l'Arsenal?

Estructura fixada
Un model de setmana de treball que es repeteix
Abans d'iniciar-se l'any el grup de preparadors físics format per Lorenzo Buenaventura, Paco Seirul·lo, Aureli Altimira i Francesc Cos elaboren un pla de treball que es repetirà al llarg de tota la temporada. Creen un model de setmana (microestructura) amb un partit i un altre model per a quan n'hi ha dos, dimecres i diumenge. La pretemporada es destina a preparar el jugador a aquest treball setmanal, acondiciona el seu cos a l'activitat física a partir del que Seirul·lo anomena inèrcia biològica. El jugador tolera un primer esforç, l'assimila de tal manera que trobarà el seu rendiment òptim a partir de repetir el model al llarg de l'any.

Guanyar sempre
Evitar els pics de forma de l'equip blaugrana
Un equip no té una mala ratxa de resultats només per una qüestió física. És una suma de factors. El Barça no vol ni pot permetre's el luxe de regalar cap partit i ha de competir sempre al màxim. Per això, la preparació física dissenyada per Seirul·lo, Buenaventura, Altimira i Cos passa per mantenir l'equip entre el 70 i el 100% de forma durant tota la temporada. Sí que és cert que Guardiola intenta quadrar mil·limètricament el moment en què la majoria de la seva plantilla arriba a un estat de forma òptim, en funció d'uns objectius que s'han fixat a l'inici. Però, més enllà de quan és més ideal o menys rondar el 100%, el Barça procura que cap jugador estigui mai per sota d'un nivell bo del 70-80%. Perquè no vol només golejar un parell de dies. Vol guanyar sempre.

Sense avorrir
Canviar el treball específic i anar-lo variant
Tenir un model de setmana i treballar sempre igual podria acabar per avorrir el jugador. Però des del punt de vista físic, és essencial que el cos del futbolista entengui les rutines, perquè així s'adapta i rendeix millor. Però el model de setmana no funcionaria ni mantindria un mínim d'estat forma de l'equip si es treballés sempre el mateix i de la mateixa manera. Sortir a córrer vint minuts, el primer dia cansa. Al desè, acaba sent monòton i massa poc exigent, perquè el cos ja està entrenat a resistir els vint minuts.

En el futbol passa igual. I aquí entra en joc la bona sintonia entre els preparadors físics i el cos tècnic. Guardiola treballa cos a cos amb els seus preparadors, els integra en els entrenaments. Així, sobre el model de la setmana que s'ha dissenyat, es juga amb els continguts en funció del rival, dels errors de l'anterior partit, o de la necessitat de pujar una marxa perquè l'equip, per dir-ho d'alguna manera, reclama alguna cosa més. Tornant a l'exemple del fúting: ja no millores corrent cada dia vint minuts, en necessites córrer vint-i-cinc, o quinze a un ritme més alt. Jugar amb els diferents treballs és essencial per mantenir motivat el jugador i garantir qualitat d'entrenament.

Risc conegut
Quan es trenca la rutina amb partits de selecció
El Mundial d'aquest estiu era un risc al principi de temporada, però no al final. Així ho preveia Seirul·lo al juliol. "Durant la primera volta serà difícil que els jugadors mantinguin l'estat de forma per tot el desgast que acumulen". El problema, però, no és tant el Mundial com els compromisos de seleccions a mitja competició perquè trenquen la rutina i desajusten el jugador. Part de la subtilitat d'un treball assimilat pel futbolista es perd quan viatja a entrenar-se d'una altra manera -amb les seleccions-, amb uns altres exercicis, a un altre ritme. El futbolista, quan torna, necessita uns dies per tornar a posar el seu cos a lloc i que la dinàmica fisiològica s'ajusti.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT