Publicitat
Publicitat

LLIGA

Més ofensiu que mai, el Barça goleja el Getafe i posa pressió al Madrid (4-0)

Obres d'art per posar-se a 1 punt

Avui la cita és davant dels televisors a les 10 de la nit. El Barça va fer els deures contra el Getafe amb un partit ideal per a gurmets i avui podrà mirar amb tranquil·litat el derbi madrileny per veure si segueix a quatre punts del líder o la distància queda reduïda. Convertits en els defensors de les idees que Guardiola pregona des del púlpit de la sala de premsa, els jugadors van prendre's el partit d'ahir amb molta seriositat amb una actuació col·lectivament impecable.

Una de les tasques de Guardiola és advertir dels perills del camí abans que puguin fer mal. El tècnic de Santpedor va avisar que aquesta sèrie de tres partits de Lliga en només vuit dies (Saragossa, Getafe i Llevant) podien ser un parany i l'equip de moment ha evitat picar-se els dits. El tècnic de Santpedor va demanar calma, foragitar l'eufòria i centrar-se a córrer molt. I l'equip va córrer molt, precisament per poder riure un cop la pilota era al fons de la xarxa. Guardiola va avisar que per guanyar la Lliga cal centrar-se en partits com el d'ahir i esperar a veure què fa el Madrid. I l'equip va fer la feina, de manera que avui podran relaxar-se una mica a l'espera del derbi del Vicente Calderón, una nova prova de foc per al líder de Primera.

Del partit d'ahir segurament no es recordarà la gran feina defensiva dels dos equips, però la història d'aquest capítol també la van escriure els defensors. El Getafe va defensar realment bé fins al 4-0, amb dues línies molt juntes que van obligar el Barça a picar pedra. I la defensa de tres que Guardiola va alinear va fer una exhibició de recuperació, pressió i atenció cada cop que Miku o Diego Castro corrien. Perquè sense Alves ni Piqué, Guardiola va apostar per deixar Puyol, Mascherano i Adriano sols al darrere contra els davanters d'un Getafe que no va renunciar a buscar la porteria de Valdés. Si ahir el porter no va tenir feina va ser per la feina titànica de Puyol i Mascherano -dos homes en un estat de forma increïble- i les ajudes d'un Busquets omnipresent. Ara, dels partits com el d'ahir se'n recorden els gols, i els d'ahir van ser preciosos. Petites obres d'art per alegrar la vista i donar ales al somni de guanyar la Lliga. Un somni que demana prudència però que passa pel cap de tothom en nits com la d'ahir.

Guardiola va sorprendre tothom amb una alineació que d'inici desconcertava, ja que va fer jugar plegats quatre davanters o homes de banda: Isaac Cuenca, Pedro, Alexis i Messi. Buscant innovacions, Guardiola va situar Messi per darrere d'Alexis, amb el xilè fent de fals nou . Cuenca i un Pedro renascut obrien el camp intentant exigir els laterals del Getafe -que van aguantar realment bé-, i Xavi, Iniesta i Busquets -gens cansats després de descansar a Saragossa- tancaven un rombe de quatre puntes al mig del camp amb Messi.

Amb el pit, la mà i el cor

La idea va funcionar tot i la gran defensa del Getafe. L'equip madrileny va tapar molts espais, però la màgia d'aquest Barça no en deixa de generar. Els moviments corals dels jugadors en atac del Barça tard o d'hora deixaven algun jugador amb una oportunitat. La primera ben clara, de fet, ja va acabar al fons de la xarxa: Alexis va rebre una assistència de Messi i va generar l'espai per batre Moya. L'assistència de l'argentí, per cert, la va fer amb el pit, el mateix pit amb què va marcar aquell gol a l'Estudiantes. Futbolista total, ahir Messi va jugar amb el cor i també va buscar el gol amb la mà -va rebre la groga-, inventant-se jugades contra el rival al qual va fer el seu millor gol ara fa cinc anys.

De fet, el 2-0 va ser una nova obra d'art de l'argentí, tot i que la va fer a quatre mans amb Iniesta. Davant d'una defensa visitant molt tancada, Messi va atacar verticalment acompanyat d'Iniesta, amb qui va fer un teva-meva amb cop d'esperó inclòs del geni de Fuentealbilla. Messi va estripar la pilota i va marcar, ara sí, el 2-0. Ara sí perquè abans Xavi havia vist com el seu xut el treia de dins de la porteria el Cata Díaz en la jugada polèmica del partit. Polèmica innecessària, perquè el Barça va dominar sempre un partit escrit només amb tinta blava i grana.

Aquest Barça juga un futbol total, concentrat i treballador, però com que té màgia als peus sembla que tot plegat sigui senzill. Dominant els temps del partit, en la segona part va anar adormint un Getafe centrat a no ser golejat, jugant amb comoditat en el terreny de joc dels visitants, fins que va arribar el 3-0 després d'una gran centrada de Cuenca i un cop de cap perfecte d'Alexis, ja com a davanter centre i no pas de fals nou . Just en la següent jugada, Pedro, amb un cop de cap d'esquena meravellós, feia el 4-0. La festa podia començar, motiu pel qual Guardiola va donar minuts a Tello i Muniesa i va acabar jugant amb deu homes de La Masia. I si l'àpat va deixar a tothom ple, ara el barcelonisme somia que les postres les portin els jugadors de l'Atlètic de Madrid.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT