Publicitat
Publicitat

La volteta màgica

Orgullosos de Javi Varas

Nit dramàtica que deixa el Barça amb molts dubtes i sense lideratge. Messi va tenir per fi el penal somiat a l'últim minut de partit, però el destí ja feia molts minuts que li havia posat un Javi Varas pletòric al davant, un porter que no oblidarà mai la seva apoteòsica actuació d'ahir a la nit. El Barça hauria pogut guanyar però tampoc hauria estat merescut. Fins al penal, el Barça ho va intentar tot, però totes les jugades acabaven en no-res, fruit de la impotència. Feia molt de temps, potser des d'aquell infaust Inter de Milà, que no s'estavellava de manera tan clara contra cap equip.

I és que fa la sensació que aquesta temporada el Barça encara no s'ha trobat a ell mateix. Continua dominant els partits de dalt a baix, continua tenint possessions de pilota i continua sent un equip totalment reconeixible, però se'l veu una mica dubitatiu. En alguns moments l'equip sembla una mica desconcertat, com si s'acumulessin massa invents a sobre del camp. Segurament Guardiola actua forçat per les lesions, però és evident que a l'equip li costa últimament arribar als nivells d'excel·lència a què ens tenia acostumats. A la posició de mig centre hi van circular Keita, Thiago i finalment Xavi, Adriano va fer d'extrem dret primer i d'extrem esquerre després, Alves estava tapat a la primera part i alliberat a la segona, i Messi va jugar uns minuts de fals davanter centre, una altres d'extrem dret i uns altres no se sap de què, clarament ofegat. Guardiola el movia perquè no el veu en el seu millor moment, però Messi es col·lapsava en qualsevol posició i contra qualsevol defensa, i mai va ser capaç de desbordar ningú. Tant si agrada com si no, el Barça té una gran dependència del seu 10, i si Messi no carbura, tampoc ho fa l'equip.

El Barça es va trobar amb un mur infranquejable i impossible de superar, que només va mig trencar amb un penal que, per cert, no ho era. La possessió del Barça va superar en alguns trams del partit el 85%, però això és perquè el Sevilla no tenia el més mínim interès a tenir-la. El Barça es va entossudir a entrar pel mig, però alla hi havia la mare de totes les muralles, defensada per un porter extraordinari, un Javi Varas inoblidable que es va consagrar en el millor camp i contra el millor equip. A l'últim minut va coronar la seva actuació èpica parant un penal al millor jugador del món. Al proper partit, Del Nido hauria de proposar cambiar el lema extravagant de la samarreta per un de molt millor: "Orgullosos de Javi Varas". No oblidarem aquest nom.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT