Publicitat
Publicitat

Osvaldo, no te'n vagis a Madrid, ves-te'n al Roma

Des de la felicitat d'unes vacances a Tor, el millor poble de l'Empordà -i, per tant, del món-, amb la companyia de la família i la de Bolaño, Coetzee, Pla i Pairolí, l'actualitat futbolística de la setmana la visc amb la distància que dóna una migdiada d'agost.

Sobre la vaga de futbolistes, que sembla que aquest cop sí, me'n declaro absolutament partidari. En primer lloc, perquè permetrà que la Lliga comenci en unes dates més assenyades que el 20 d'agost. En segon lloc, perquè les explicacions que donen els treballadors em semblen molt raonables. I finalment, però no menys important, pel greuge comparatiu que suposa competir en una lliga en la qual -a més a més de saber-se qui seran els dos primers classificats- uns equips paguin els seus deutes i d'altres no.

L'altre gran tema és l'agonia de la marxa d'Osvaldo. Els pericos ja estem mentalitzats per la seva marxa. De fet, ja portem mesos fent-ho. I portem tota una vida aprenent que els Osvaldos no són per a nosaltres. Quan fitxem un jugador o debuta un noi del planter, el nostre desig és que sigui bo, però no massa. Sabem que com més bo sigui menys en podrem gaudir. La novetat dels últims temps és que el període de gaudi d'aquests jugadors s'ha reduït al mínim. I els mateixos jugadors que en nom de l'incompliment dels seus contractes convoquen una vaga justa, amenacen d'incomplir els seus compromisos signats si no aconsegueixen canviar d'equip.

Sabem que Osvaldo vol marxar i que marxarà. I ho acceptem amb l'estoïcisme que dóna el costum. Però des d'aquí vull fer una crida: que no se'n vagi a l'Atlètic de Madrid. És un dels clubs amb qui tenim una rivalitat més forta. La seva afició és l'única que quan visita Cornellà no respecta el minut 21, insultant la memòria del nostre mite. Ja s'ha endut i tot sovint maltractat massa jugadors nostres: Capdevila, Toni, Lardín, Roberto, Maxi. És el club de la família Gil. I és un club dels que no pateixen amb els deutes i els impagaments.

El sentiment de pèrdua serà menor si se'n va a una altra lliga. No l'haurem de xiular quan visiti Cornellà. Ens evitarem aquella pregunta absurda sobre si celebrarà o no els gols. No haurem d'aguantar els periodistes de Madrid descobrint el seu gran talent. I no haurem d'enganxar el seu cromo a la pàgina d'últims fitxatges amb una altra samarreta.

Traspassem-lo al Roma. Allà hi trobarà un entrenador que l'entendrà. Els italians són més bons pagadors. Fins i tot podrà dir que sempre serà perico. I si per cobrar els variables, cal que ens deixem eliminar pels romanistes a la Lliga de Campions 2012-2013, ho fem.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT