Pablo Machín: “Ara ve una època amb molts revolts i no hem de tenir dubtes”

GironaEstimat com pocs a Girona, Pablo Machín (Gómara, Sòria, 1975) ha conduït fins a la Primera Divisió un equip destinat al descens a Segona B abans de la seva arribada. Humil, treballador i agraït amb els seus orígens, aquests dies disfruta d’unes més que merescudes vacances que aprofita per carregar les piles al costat dels seus.

¿Has tingut temps de reflexionar sobre què suposa aquest ascens?

Ens vam proposar que érem capaços de tornar a tenir una oportunitat com la de fa tres cursos, on vam patir la desil·lusió més gran que molts hem viscut en el món del futbol. Ara hem tancat un cercle, gaudint de la felicitat que hem tingut en les nostres trajectòries. Esperem que no sigui l’última fita i que la temporada que ve aconseguim una permanència que seria tan meritòria com aquest ascens.

Des de la responsabilitat que et dona el càrrec, ¿has pogut disfrutar del procés?

El dia a dia no et permet aturar-te i menys a l’entrenador, que ha d’anar sempre un o dos passos per davant del moment actual. El que sí que he sentit és que quan es guanyava els jugadors estaven satisfets pel deure complert però no eufòrics com altres temporades. Això explica quin objectiu teníem i perquè som on som.

Qui t’hauria dit que dirigiries el Girona a Primera Divisió.

És el repte més apassionant que he tingut. La ment recorda molt poc, ens il·lusiona el futur immediat i els professionals busquem nous al·licients per seguir mesurant la nostra capacitat professional i personal.

¿El canvi de categoria et suposa una pressió addicional?

Soc molt responsable i tinc clar quina és la meva tasca. El treball i la implicació seran les mateixes que fins ara però tot el que porta aquest gran repte té més repercussió i dificultat. No podem obviar que mantenir-se a Primera és molt més difícil que arribar-hi. A l’elit ningú et regala res i les carències queden en evidència.

Els precedents dels últims equips que han pujat demostra que pensar en la permanència no és esbojarrat.

Si fem l’equip que sembla que podrem fer, competirem. Només busquem estar en igualtat de condicions i, si ho aconseguim, augmentaran les nostres opcions. No podem ser il·lusos i pensar que estarem a dalt, això és impossible. Però sí que podem estar per sobre de les nostres expectatives. Aquests dies he començat a veure el tipus de joc que es fa a la zona mitjana/baixa de la classificació, especialment amb els equips que han jugat amb tres centrals, com ho fem nosaltres. Necessito intuir com corregir el que els rivals proposen per fer-los mal.

¿Tants canvis en la plantilla provoquen un desavantatge a l’hora de començar a treballar?

La millora només arriba mitjançant el canvi. Pot suposar un risc i pots canviar a pitjor, o com nosaltres volem, a millor. Només ho sabrem si som valents. Com a professionals, hem d’intentar buscar el millor per al club, per a nosaltres i per a l’afició. Què escolliria la gent? ¿Morir a la riba amb els jugadors que tant estima sent conscients que baixarem o lluitar fins al final, amb orgull i tenint opcions de guanyar allà on anem tot i ser conscients de la dificultat? És la llei de la supervivència: si demostres que ets millor que un altre, jugaràs. El més meritori de la secretaria tècnica és portar un jugador desconegut per a la majoria i que després tingui un rendiment excel·lent.

Vas rebre una oferta important d’un equip de Primera i, en cas de no assolir l’ascens, hauries marxat.

Els cicles s’han d’acabar i la desil·lusió hauria sigut massa grossa. Creia que era l’any que teníem més possibilitats d’ascens i, si no ho haguéssim aconseguit, el club s’hauria d’haver oxigenat. Tanmateix, si ascendíem i seguien apostant per mi, em marcaria un nou repte en un lloc on em sento realitzat, valorat i molt a gust, tant en l’aspecte professional com en l’àmbit personal i familiar.

La voluntat del club és prorrogar un contracte que acaba el 2018. Quina és la teva?

Vull estar en un lloc on m’estimin i se’m valori, tenint autonomia en el meu terreny. Com que això ha passat, passa i entenc que seguirà passant, no hi haurà problemes per continuar. Si hem de millorar el contracte, ho miraré amb molts bons ulls però tothom ha de tenir clar que confien en mi. Suposadament, ara ve una època amb molts revolts i no hem de tenir dubtes. Això és el que valoro del club i, si continuen en aquesta línia, estaré encantat de seguir amb el Girona i el Quique.