Publicitat
Publicitat

DES DE LA CASTELLANA

Pensaments madridistes

L'evolució de la mentalitat del madridista aquesta temporada ha estat sorprenent. Va començar il·lusionat al mes d'agost perquè creia que aquest cop la cosa estava canviant i la Supercopa seria blanca. Però ja sabem tots com va acabar. El Barça va guanyar i Mourinho li va ficar el dit a l'ull a Vilanova. Però la situació es va salvar perquè el Madrid, tot i perdre, havia jugat de tu a tu i potser hauria merescut guanyar.

Arribem al mes de desembre. El Madrid és líder amb quatre punts d'avantatge al Barça, que visita el Bernabéu. Els de Guardiola remunten i guanyen amb autoritat. S'inicia una minicrisi blanca que suavitzen les dates nadalenques i el fet que el Barça i el Madrid es tornin a trobar al gener. Aquest cop és la Copa del Rei, i tot i que el Barça és qui passa l'eliminatòria, el madridisme torna a estar orgullós del seu equip perquè mereixia més i ja ha trobat la manera de jugar contra el Barça, sobretot al Camp Nou.

Amb aquesta eufòria, el Barça ensopega un parell de vegades i l'avantatge a la Lliga augmenta fins als deu punts. Hi haurà passadís al Camp Nou? Es proclamarà campió el Madrid a l'estadi blaugrana? L'autoestima blanca està pels núvols. Però a finals de març, el Barça, amb un discurs enganyós de Guardiola que donava la Lliga per perduda, retalla fins a quatre punts la diferència. Ara el Madrid només pensa que l'empat al Camp Nou aquesta nit li val. Però quatre dies abans del clàssic ensopeguen a Munich. I els dubtes augmenten: cansament, errades de Casillas, fitxatges de 30 milions que són un fracàs... La moral està tocada. Aquesta Lliga que ja estava guanyada ara es pot complicar.

I mentrestant, el més llest és José Mourinho. S'ho mira des d'un segon pla. Sense parlar, això ja ho fa Aitor Karanka. Si perden, la culpa serà dels àrbitres. Si guanyen, ja traurà pit i deixarà clar que ell ha hagut de venir per acabar amb l'hegemonia del Barça. Juga amb els sentiments del madridisme com vol. I Florentino Pérez ho permet, conscient que ja no pot triar. Si perden, haurà de marxar en globus. I si guanyen, els èxits seran del portuguès. Mala peça al teler…

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT