Piqué arrasa al carrer
Els aficionats reclamen una actitud més dura del club amb el tema arbitral
BarcelonaAl carrer guanya Piqué. I per golejada. Gairebé per unanimitat. I perd la junta, molt criticada per mantenir el silenci al voltant de les polèmiques arbitrals dels últims dies. L’ARA va intentar copsar ahir l’estat del seguidor del Barça. La intenció no era trobar una mostra suficientment representativa de tot el barcelonisme, però sí dibuixar-ne un esbós a partir d’unes quantes desenes d’aficionats de totes les edats i ubicacions del Camp Nou.
Totes les persones consultades, prop d’una trentena, estaven a favor de queixar-se públicament pels arbitratges dels últims partits. Totes. La gent considera que el comportament “irreprotxable” del club i l’entrenador respecte d’aquesta qüestió, tal com el va definir el mateix Luis Enrique, no funciona en una competició com l’espanyola. “El club ha sigut feble, el Barça s’havia de queixar”, sentenciava el David a l’esplanada de tribuna, mentre el seu fill Adrià assentia pensatiu. “Els àrbitres ho noten, els has de condicionar”, argumentava el Carles uns metres més enllà.
La unanimitat respecte de la necessitat de protestar ja no hi era quan es tractava de buscar l’altaveu que hauria de retronar en aquestes situacions. La majoria dels socis consultats aplaudien la vehemència de Piqué, tot i que ho feien, en gran part, perquè han trobat a faltar aquesta setmana altres portaveus. “Estic a favor del que ha fet Piqué, tot i que és veritat que no li tocava a ell”, explicava la Irina després de pensar-s’ho una llarga estona. “Ja que no ho ha fet la directiva, ho ha hagut de fer el futur president del Barça, està agafant galons”, deia el Carles, partidari absolut de queixar-se de les injustícies. “Però suau, res bèstia”, el calmava el Roberto, més mesurat a l’hora d’explicar la resposta que hauria de donar el club en el tema dels arbitratges. “S’hauria de queixar el capità (Iniesta)”, apuntava l’Òscar a l’ascensor de tribuna, amb el partit ja arrencat. “Però és que al Piqué li agrada la marxa”, li responia el Carles amb un somriure maliciós.
Alguns, com el Joan, admeten que són crítics amb el posicionament del club per acumulació de desenganys en situacions més “greus” que no pas aquesta dels àrbitres. “La directiva no existeix, estan absents. Els falta donar la cara, estic molt cremat d’aquesta apatia”, deixava anar molest. “Piqué té raó, potser s’ha excedit en les seves responsabilitats”, afegia ja més calmat, girant full a la cúpula directiva. “Li haurien d’haver donat suport el president o l’entrenador”, li rebatia el Víctor. “No, no, l’entrenador no, que després estem igual”, li responia el Joan.
On eren més vehements encara era a l’Espai d’Animació, des d’on van arrencar diversos càntics a favor de Piqué durant el partit -secundats per una part de l’estadi- i contra Javier Tebas, president de la Lliga. “L’han deixat amb el cul a l’aire”, lamentava el Joel, molest amb tots els estaments de l’entitat i reclamant un cop d’autoritat. “La junta no ha fet el que vol el soci, Piqué sí”, vaticinava el Sergi, erigint-se en portaveu de tota la massa social i assegurant que donar un cop damunt de la taula en situacions com aquesta no danya la imatge de la institució. “Ho hauria d’haver dit Bartomeu. On s’ha vist que un president no parli? No defensa el Barça. Que no parli perjudica el Barça”, lamentava el Brian, arribat des d’Ulldecona. El Josep, del Perelló, ho veia diferent: “S’entén que el jugador exploti, té sentiments. És llibertat d’expressió, no?” “La culpa és de Bartomeu, que no ha fet bé la seva feina. Algú ho havia de fer. Però li tocava a la directiva, no als jugadors”, reclamava l’Aleix, també vingut des de les Terres de l’Ebre.
Els àrbitres no ho expliquen tot
La polèmica arbitral va monopolitzar bona part de les converses prèvies al partit, mentre la gent entrava a l’estadi, però no ho expliquen tot. “L’àrbitre no és excusa”, reclamava el Guillem un parell d’hores abans que el Camp Nou retronés unànime contra Gil Manzano per perdonar l’expulsió de Beñat.
Entre el barcelonisme, més enllà de discussions arbitrals o el malestar amb la posició d’absolut respecte del club cap al col·lectiu, encara hi ha esperança de tancar una bona temporada. “La Lliga està complicada”, resumia el Marc, però s’assembla a la “primera temporada de Luis Enrique”, en què es va acabar amb triplet. L’afició no té confiança cega en l’equip però encara el veu capaç de tot.
