Piqué: abans persona que futbolista

BarcelonaHo va resumir amb un punt d’ironia el periodista de la Cadena SER Sique Rodríguez: “Ha respost a més preguntes sobre política un futbolista que el president del govern espanyol”. Gerard Piqué va demanar pujar a l’escenari per intentar rebaixar la tensió que hi ha al voltant de la seva figura després que defensés el referèndum de l’1 d’octubre i critiqués l’ús desproporcionat de la força per part de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Piqué sempre és notícia. Piqué mai deixa indiferent a ningú. El seu posicionament ferm sobre el que va passar diumenge a Catalunya va tenir resposta, i en el primer dia de concentració de la selecció espanyola a Las Rozas se’l va insultar des de les graderies. També a les xarxes, per descomptat.

El clima a Las Rozas ha sigut tens tota la setmana, la situació del central blaugrana ha monopolitzat les rodes de premsa i ha posat en un compromís alguns dels seus companys de vestidor. Per això, per evitar escudar-se darrere tercers com si fossin un plasma, va demanar als responsables de la Federació donar la cara. El defensa està convençut que explicant-se pot revertir la situació que l’envolta, evidentment sense poder convèncer tots els que l’insulten i el critiquen per haver defensat que la gent a Catalunya pugui votar.

El central va reclamar en reiterades ocasions respecte per totes les opinions i va fer una crida al diàleg a tots aquells que els toca solucionar el conflicte català: “El que importa és que els polítics facin la seva feina”. A més, Piqué va reiterar que no callarà quan cregui que ha d’expressar la seva opinió. “Abans que futbolistes som persones”, va dir. Això sí, quan se li va preguntar sobre una hipotètica declaració d’independència, la famosa DUI, o si es considera “independentista”, el jugador va evitar pronunciar-se amb la mateixa claredat. En tot cas, quan parlava dels independentistes va desmarcar-se’n, assegurant que no era el seu “cas”.

El que faci falta

A mig matí va saltar l’alarma. La Federació va comunicar un canvi en el guió. Piqué, centre del debat des de diumenge, seria l’encarregat de sortir en roda de premsa. “Com si hem d’estar una hora i mitja aquí, pregunteu el que vulgueu”. Així va arrencar el defensa blaugrana la seva intervenció davant dels periodistes concentrats a Las Rozas, on s’exercita la selecció que entrena Julen Lopetegui abans de viatjar a Alacant per jugar contra Albània un partit de classificació per al Mundial del 2018. “El primer dia va ser difícil, no t’agrada que la gent estigui en contra teu”, va admetre el futbolista del Barça en la seva primera resposta. “Rebre insults no agrada a ningú. Però crec que soc aquí per intentar capgirar la situació. Hi ha molta gent a Espanya que mitjançant el diàleg pot entendre el que penso”, va dir, assumint que poder revertir el clima actual entorn de la seva figura s’ha convertit en un “repte” gegantí per a ell. “Marxar ara seria donar la raó a tota aquesta gent que xiula i insulta, i no crec que siguin majoria a Espanya. Anar-se’n seria acceptar que ells han guanyat”, va sentenciar. Demà es veurà la capacitat de seducció de Piqué. De moment, s’ha impulsat una campanya per xiular el futbolista quan el partit arribi al minut 12 del duel que es disputarà al José Rico Pérez d’Alacant.

En els 35 minuts que va durar la seva compareixença, només una pregunta es va escapar del guió. Una qüestió sobre Albània, i tota la resta incidint en l’esfera personal del jugador. Preguntes i més preguntes que obtenien una triple resposta, repetida les vegades que fes falta, per part de Piqué: respecte, diàleg i llibertat.

“No em penedeixo de res del que vaig dir perquè és el que sento. Jo estic a favor que la gent pugui votar. També respecto que hi hagi gent que pensi que els catalans no puguin votar, com Rafa Nadal”, va dir abans de deixar clar que ell no s’ha posicionat mai a favor d’un dels dos bàndols, simplement reclama que la gent s’expressi amb total llibertat: “No m’he posicionat en cap bàndol, només he dit que la gent ha de poder votar”. “L’actuació a Catalunya em va doldre perquè hi tinc la meva família. És molt difícil traslladar el que passa allà [a Catalunya] des d’aquí a Madrid, Andalusia o el País Basc. La televisió us mostra el que vol que vegeu. Espanya i Catalunya són com el pare i el fill de 18 anys que vol marxar de casa. El govern es pot asseure per dialogar, com faria el pare, o el fill se’n va”, va sentenciar, i va assumir que si hi hagués la separació que vol una part important de la ciutadania catalana, les dues parts serien més “dèbils”, almenys, d’inici.

Piqué va admetre que no havia vist el discurs de Felip VI la nit anterior. El defensa català tenia coses més importants, com fer vestidor amb els companys jugant a cartes. “Estàvem jugant a la 'pocha', però pels 'inputs' que m’arriben els agradaria que fos un missatge més proper als catalans i a les persones ferides”, va deixar caure en referència a l’absència de crítica del monarca a l’actuació de les forces policials amb la gent que volia votar i protegir els col·legis electorals.

Independentistes amb Espanya

“Crec que un independentista podria jugar amb la selecció espanyola. El català no està en contra d’Espanya, són independentistes perquè volen un nou país. Si no hi ha selecció a Catalunya, i creus que Espanya és un país que és l’hòstia, per què no hi pots jugar?”, es va qüestionar. Menys rotund va ser quan se li va preguntar sobre si dona suport a la independència. “Som jugadors globals, perdria la meitat dels seguidors si ho dic. Els meus fills són colombians, libanesos, espanyols i catalans. És un tema polític molt greu. Amb situacions radicals. O hi ha diàleg o anirà a més”, va advertir.

A més, va sortir al pas d’aquells que li retreuen falta de compromís amb Espanya. “És impossible posar en dubte el meu compromís, porto aquí des dels 15 anys”, va sentenciar, mentre admetia que li “dol” aquesta etiqueta que li posen alguns i que se sent “molt orgullós” de formar part de la selecció espanyola. També va negar mala relació amb Sergio Ramos: “És una mentida. Ens portem sensacionalment bé. És més, serem socis en un negoci que li vaig plantejar”.

Piqué va tornar a fer de Piqué. Assumint que “parlar de política és un marró” amb un cost alt per a un futbolista d’elit com ell. Però la llibertat d’expressió, ja sigui votant o opinant, es defensa exercint-la, donant la cara sense tercers ni plasmes pel mig.