Publicitat
Publicitat

El tècnic, que volia ser arquitecte, ho va deixar tot per cuidar la seva dona

Prandelli, un home de veritat

Els hiverns a Orzinuovi, el poble natal del seleccionador italià, Cesare Prandelli, són freds. Un dia de desembre del 1975 Prandelli era a la plaça porticada Vittorio Emanuele, fent una xocolata calenta, quan va veure per primer cop la seva futura dona. Prandelli tenia 18 anys i jugava a la Cremonese. La Manuela en tenia 15. "Ens vam mirar als ulls i ja no ens vam separar. L'única discussió forta durant tants anys de matrimoni va ser per una raqueta de tenis", explicava Prandelli durant una entrevista fa dos anys.

Cesare Prandelli va ser un migcampista treballador que als anys 80 va fitxar per aquella gran Juventus de Zoff, Platini i Scirea, amb què va guanyar tres lligues i una Copa d'Europa. De fet, el campió del món el 1982 Antonio il bello Cabrini seria el seu padrí en el casament amb la Manuela.

Prandelli va triomfar com a jugador i ara triomfa com a tècnic amb aquesta Itàlia tan ofensiva. Gens malament per a un home que d'adolescent volia ser "artista": "Però la meva mare insistia en la necessitat de tenir un títol universitari i vaig intentar ser arquitecte. Llavors el futbol era una passió, però no sabia que seria la meva feina", recorda sobre aquells anys 70 en què va enamorar-se del futbol "jugant amb un equipet d'oratorio", format pels nens que feien catequesi. El tècnic era un jove professor de qui Prandelli parla a la seva autobiografia: "Ens va ensenyar la feina en grup i l'harmonia del joc. Encara avui recordo la importància d'aquells dies jugant al pati: riure, gaudir, atacar, fer amics. Això és el futbol. Ens ho hem d'agafar així. Un moment per ser feliç, no per arribar als estadis odiant".

Després de triomfar a la Juve, Prandelli va començar a fer de tècnic amb juvenils de l'Atalanta, i va guanyar el prestigiós torneig de Viareggio. El 1997 el Lecce ja el va fitxar, i va començar una carrera d'èxit que el 2004 el va portar a fitxar pel Roma. La vida somreia als Prandelli. Però la sort va canviar.

Poques setmanes després de fitxar per l'equip romà, Prandelli va fer públic que renunciava a la feina. Els metges acabaven de comunicar a la seva dona, la Manuela, que un petit tumor al pit, inicialment controlat, s'havia complicat. Calia quimioteràpia i el millor tractament no podria fer-se'l a Roma. Prandelli, que havia promès a la seva dona que si la malaltia no anava bé ell no la deixaria ni un segon, va abandonar durant un any el futbol.

Prandelli no tornaria a entrenar fins al 2005, quan va fitxar per la Fiorentina convençut per la seva dona. Prandelli emocionaria Itàlia quan se li van escapar llàgrimes en visitar l'estadi del Roma. Els aficionats locals, en lloc d'estar molestos per haver-los deixat plantats, van mostrar-li una pancarta: "Has demostrat a tot el futbol què és un home de veritat". El segon cop que la gent s'emocionaria amb Prandelli va ser quan la seva dona va morir, el 2007.

Finalment, el 2010 Prandelli va arribar a la selecció, on intenta jugar sempre a l'atac, i ha elaborat un codi ètic que els jugadors han de complir. "El futbol m'ajuda a seguir sense la meva dona. Estàvem junts des de joves. L'enyoro i no crec que em torni a casar. Ara només m'interessen els meus fills i el futbol. No vull guanyar diners, vull guanyar algun títol jugant un futbol bonic. Vull fer feliç la gent", diu l'home que ha fet que Itàlia torni a somriure.

Més continguts de