El Procés obliga el Barça a refermar la seva identitat

BarcelonaFa pràcticament dos mesos que el Barça va adherir-se al Pacte Nacional pel Referèndum. Però el club va decidir no fer-ho públic fins aquest dissabte, unes hores abans del partit contra el Vila-real, aprofitant que els voluntaris buscaven noves adhesions als voltants del Camp Nou. La decisió -i això s’accepta amb resignació al club- tindrà conseqüències: un posicionament d’aquesta magnitud no passa amb indiferència en segons quins despatxos de Madrid. “Estem sempre en el focus, hi estem acostumats”, resumia ahir un dels màxims responsables de l’entitat sobre la possibilitat que hi hagi derivades. “A Espanya perjudica segur”, afegia una de les persones implicades en la presa de decisions, conscient que aquest moviment podria afectar fins i tot els processos judicials que l’entitat té oberts. “Les decisions judicials van lligades a la situació política”, refermava un executiu.

El Barça insisteix que l’únic que s’ha fet aquest cop és ser conseqüent amb la manera de fer de l’entitat i la seva idiosincràsia i identitat, que recullen els mateixos estatuts. I repassen la llista dels últims anys per justificar-ho. El Camp Nou va acollir el juny del 2013 el Concert per la Llibertat, la primera demostració de força de l’independentisme amb el Barça com a actor implicat. Uns mesos més tard, durant la Diada, la cadena humana que va recórrer Catalunya va passar per l’estadi. L’any següent, amb el cas Neymar obert a l’Audiència Nacional, va costar més. El llavors portaveu de la junta, Manel Arroyo, va admetre que es tractava d’un tema “sensible”, que el compromís de la directiva amb el dret a decidir del poble de Catalunya era inequívoc, però que la decisió de sumar-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir s’estava tractant i la prendria el president Bartomeu. La pressió externa era gran, amb recollida de signatures per exigir que el Barça fes el pas, tot i que algunes de les persones amb més pes a dins de l’entitat ho rebutjaven taxativament. Quatre dies més tard de la compareixença d’Arroyo, però, es va fer pública la decisió: el Barça s’hi adheria. Ara, tres anys més tard, el club “simplement ha refermat aquella decisió, no hi ha cap novetat”, com explica un alt càrrec.

Això va passar a l’octubre. Abans, el 13 de setembre d’aquell 2014, el Barça jugava com a local amb l’equipació de la senyera contra l’Athletic. Un fet inèdit que es reforçava amb una gran pancarta de 45 per 46 metres a la zona de lateral amb el logotip del Tricentenari.

Als despatxos del Camp Nou, però, posen molt èmfasi en l’acte celebrat l’any 2015 durant la campanya electoral blaugrana. Els quatre candidats -Josep Maria Bartomeu, Joan Laporta, Agustí Benedito i Toni Freixa-, en un acte a la Sala Roma promogut per l’ANC i Òmnium Cultural, van refermar el suport del club al dret a decidir i el resultat que es donés en les eleccions del 27-S. El Barça es compromet a “donar suport a les accions en favor del dret a decidir del poble de Catalunya i posar el club al costat de la decisió que prengui el poble català en el seu exercici d’autodeterminació”, deia el document signat pels candidats. Els quatre projectes que representaven els socis i competien pel poder assumien el mateix escenari: Catalunya té dret a decidir sobre el seu futur.

“Ens hem adherit a tot. A tots els drets”, responia amb vehemència una altra veu autoritzada en la matèria, cansada que algun sector del catalanisme titlli de tèbia aquesta junta en aquesta matèria i negant que l’anunci s’hagi fet després de saber que Bartomeu també s’asseurà al banc dels acusats pel cas Neymar. I afegia amb ironia que només falta l’adhesió a “l’aplec de la Moreneta” ara que l’espai d’animació canta “el Virolai ” cada partit. Al club, de moment, no han tingut cap tipus de queixa formal de cap institució ni cap penya, malgrat que la decisió ha creat cert malestar en el món penyístic de fora de Catalunya. Sí que s’hi va referir el president de la Lliga, Javier Tebas, que, en un acte a Madrid, es va mostrar contrari a la posició del club català: “Respecto la decisió, però no m’agrada. L’esport espanyol no permet jugar als equips que juguin fora del territori espanyol”.

Des del Pacte Nacional pel Referèndum asseguren que aviat anunciaran l’adhesió de noves entitats esportives de primer nivell. Una d’elles, almenys pel que repeteixen els seus portaveus oficials, no serà l’Espanyol. Ahir, als micròfons de RAC1, l’expresident Joan Collet va assegurar que una “entitat històrica com l’Espanyol ha d’estar al costat del que decideixi el Parlament de Catalunya”. “Segur que el president de moltes de les associacions que s’hi han adherit no hi està d’acord. Però l’entitat, com a entitat, s’hi ha afegit. Si hi hagués un referèndum a Catalunya jo hi votaria. Actualment tenim un propietari que no coneix gaire la idiosincràsia de la nostra terra. Veurem com respira la gent d’aquí, però no podem anar darrere del que fa el Barça”, va lamentar l’ex màxim mandatari periquito.