Publicitat
Publicitat

Prudència i il·lusió amb la força d’Adama

Un quart d’hora contra l’Osca torna a posar a l’aparador l’extrem, una de les perles del filial

Mentre celebrava l’oportuna golejada a l’Osca per fer pujar l’autoestima dels menys habituals, Luis Enrique havia de fer l’exercici de rebaixar l’eufòria amb Adama Traoré, una de les perles més ben protegides del filial del Barça. “No podem fer pujar un jugador per una actuació de cinc minuts -va deixar caure el tècnic en acabar el partit-. Avui ha pogut sortir i fer accions espectaculars, però ha d’esperar i guanyar-se els minuts, com fan la resta”.

Però el cert és que en tot just quinze minuts sobre el terreny de joc, l’extrem de l’Hospitalet de Llobregat va tenir temps dimarts de lluir les seves qualitats en l’ acció del 7-0, una jugada que el defineix: potència, verticalitat i ambició. Adama va controlar una pilota a prop de l’àrea encarat a porteria, va superar el placatge d’un defensor que l’agafava per la cintura i va esquivar tres defensors amb un fort canvi de ritme fins a plantar-se davant del porter i definir a gol amb la cama dreta.

“Té nivell per jugar al Barça, sens dubte”, admetia l’asturià. De fet, el seu actual entrenador al B, Eusebio Sacristán, també reconeixia fa uns dies a l’ARA que els tècnics del primer equip “estan molt pendents” d’ell i que el jugador té “molt bona projecció”. Però, com Luis Enrique, reclamava paciència: “És un noi en qui es confia molt. En qualsevol moment pot arribar-li l’oportunitat de fer el salt i pujar, però encara no és el moment. Les circumstàncies canvien molt durant la temporada, ell ha de seguir treballant com ho està fent amb nosaltres. Està rendint a molt bon nivell”.

Que el val·lisoletà digués això té especial interès, perquè l’entrenador fa setmanes que es queixa de falta d’implicació dels seus futbolistes, a qui recrimina que se centrin més en el seu lluïment personal que en l’èxit col·lectiu, una actitud de la qual de moment Adama es manté al marge malgrat tenir un joc bastant individualista per la banda.

To discret

De fet, el noi -de 18 anys (en farà 19 el 25 de gener)- va passar per la zona mixta amb tranquil·litat, i va agrair als tècnics l’oportunitat que li van donar a la Copa. “Els del B hem d’estar preparats per si arriba l’oportunitat amb el primer equip. Confiava a tenir minuts i estic content per haver pogut compartir vestidor amb els grans jugadors que hi ha aquí, i pel gol”. El seu to era discret, relaxat, satisfet. I fins i tot nerviós, incòmode davant dels micròfons dels periodistes.

Però Adama Traoré era poc conscient d’haver tornat a sacsejar amb un gran gol i algunes accions descarades el debat sobre com s’ha de gestionar el seu talent.

A la web del club no amaguen que Adama és des de fa anys un dels cracs que cuiden amb més cura però que costa de frenar. “Futbolista ràpid i potent, va cremar etapes a una gran velocitat”, es pot llegir a la seva breu biografia, que li destaca el fet d’haver debutat a Segona A l’any passat, amb només 17 anys.

“És un gran jugador, amb una capacitat física excepcional, molt potent i molt ràpid. És descarat en l’un contra un i aporta moltes solucions per la banda. Encara ha de seguir millorant molt però té condicions per arribar a dalt de tot”, comenta d’ell Pablo Sanz, que el va dirigir en les categories inferiors de la selecció catalana.

Un especialista

Malgrat tenir-lo poc temps a les seves ordres en l’etapa al juvenil A, també Òscar Garcia li destaca el joc d’especialista per la banda. “Adama és un extrem extrem”, comenta. En aquest sentit, que Adama sigui un home de banda tan pur sembla limitar-li les opcions amb Luis Enrique ara que al primer equip s’aposta per tancar una mica els homes avançats per donar recorregut als laterals. De tota manera el desequilibri que genera s’ajusta a la perfecció a la idea de joc de l’asturià.

Encaix tàctic al marge, el que pot frenar més Adama és la saturació d’atacants al club. Amb tres davanters de primer nivell mundial a la plantilla com hi ha ara -Messi, Neymar i Luis Suárez-, més la carta sempre fiable de Pedro i la reconversió de Rafinha de tant en tant (i aquest any també de Munir o Sandro com a reforços puntuals del B), les opcions que el de l’Hospitalet tingui minuts amb assiduïtat són poques, cosa que planteja diversos escenaris de formació.

Els habituals al Miniestadi fa mesos que afirmen amb contundència que la Segona Divisió se li fa petita a Adama (com també ho diuen de Samper). Una actuació destacadíssima contra l’Alcorcón a mitjans d’octubre, amb tres assistències i un gol, va fer revifar aquesta visió, que altres tècnics matisen amb prudència. “És un futbolista especial, únic. Capaç del millor però encara en ple procés de formació. No està fet, s’ha d’esperar una mica amb ell”, deia un exentrenador blaugrana.

¿Una cessió seria la millor fórmula per seguir-lo formant a Primera? És el que està fent el club amb Deulofeu i Denis Suárez al Sevilla, a l’espera de veure com maduren i si poden tenir lloc amb Luis Enrique, com va passar amb Rafinha.

Però en atac el Barça també té Tello cedit al Porto, on s’estarà encara un any més. Si els portuguesos no exerceixen el seu dret de compra, el del planter tornarà al club. Serà una peça més per competir per minuts amb Adama en el futur.

El lateral del futur?

De moment, però, el discurs del club es manté al marge de valorar si Adama té un tap davant seu, i es limita a deixar que el procés avanci amb naturalitat. Tampoc es forçarà una readaptació posicional per reconvertir-lo en lateral -aprofitant la seva inesgotable capacitat ofensiva-, en què potser sí que tindria més opcions de jugar en l’actual escenari. Sigui com sigui, els quinze minuts d’Adama contra l’Osca il·lusionen tant com reclamen màxima precaució. El salt al Camp Nou continua fent vertigen.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT