Punts de partida diferents
Mentre al Madrid s'ha acabat una etapa de la manera més traumàtica possible (perdre la final de copa al Bernabéu contra l'Atlètic de Madrid és un dels pitjors malsons per a un madridista), al Barça ja s'ha engegat la maquinària per reforçar la plantilla de cara a la temporada que ve de manera que el cicle guanyador es pugui allargar. Mentre al Madrid ningú sap ben bé cap on tirarà Florentino Pérez per tornar a vendre la moto als madridistes, al Barça tothom té clar quin serà l'estil de joc de l'equip la temporada vinent. Amb tots els matisos tàctics que vulgueu, els barcelonistes ja saben que el model no es tocarà i que tot continuarà girant al voltant de la pilota. Malgrat els dubtes raonables que ha generat en l'entorn la pèrdua (esperem que temporal) de l'hegemonia futbolística, el punt de partida per confeccionar la plantilla del curs vinent és infinitament millor que el del Madrid. El diag-nòstic està fet, les peces que s'han de substituir estan clares, la llista de reforços ja fa temps que està impresa i ara només és qüestió d'hores i hores de converses i negociacions de tota mena. No s'ha de fer cap revolució al vestidor. No s'ha de fer foc nou. Només s'ha de sacsejar la plantilla per intentar recuperar el domini.
A Can Barça tothom ha reconegut de portes endins que cal fer canvis, i compte perquè afectaran el primer equip però també altres àmbits de l'estructura esportiva. Ningú, Zubi i Tito a part, té el lloc assegurat. Afortunadament tot plegat es pot fer amb la serenor que dóna haver guanyat la Lliga i tenir una columna vertebral jove i ambiciosa. Florentino Pérez, en canvi, va donar les claus del club a Mourinho i ara que l'entrenador que ho havia de resoldre tot s'ha convertit en el pitjor enemic del madridisme, ara que ha optat per cremar-ho tot sense contemplacions, el president del Madrid haurà de tornar a fer un cop radical de timó per recuperar la credibilitat (i de pas guanyar les eleccions). ¿A què jugarà el Madrid la temporada que ve? No ho sap ningú.
Sembla que una vegada més l'ésser superior voldrà tapar el daltabaix amb noms que puguin omplir portades, amb una bona cortina de fum, i després ja veurem a qui posa d'entrenador. Ara vindran setmanes farcides d'informacions de tota mena sobre el fitxatge d'aquest o d'aquell i sobre les ofertes que tenen els jugadors que són transferibles. En alguns moments semblarà que s'acaba el món amb les negociacions per fitxar Neymar o un porter o un central, però no serà veritat. El Barça necessita reforços de primer nivell, però no té cap urgència històrica que l'obligui a precipitar-se; el rival directe, en canvi, prou feina té per saber què vol ser de gran i per treure's de sobre l'Àtila dels entrenadors. Aquest avantatge inicial s'ha de saber aprofitar.
