BARCELONA.El 10 de novembre del 1998 el Barça va jugar un amistós a Almeria davant del Helsingborg suec en què va ser derrotat per 0-2. Louis van Gaal, que vivia un calvari perquè part de l'afició demanava el seu cap, va fer jugar aquell dia plegats Xavi i Puyol: era el primer cop que jugaven amb el primer equip blaugrana junts, i gairebé 14 anys després, segueixen fent-ho. De fet, si el defensa de la Pobla de Segur juga avui es convertirà en el segon jugador amb més partits oficials amb la samarreta blaugrana, només per darrere del migcampista de Terrassa.
A Milà Puyol va arribar als 549 partits oficials, tants com Migueli, un dels seus grans admiradors. "Té el meu caràcter", deia del Carles el que va ser central blaugrana en aquest diari quan Xavi va superar el seu rècord de partits. Xavi, per cert, ara mateix compta amb 618 partits oficials.
El primer partit de Lliga amb Xavi i Puyol de titulars es va fer esperar més: el triomf 2-1 sobre l'Atlètic de Madrid el 19 de desembre del 1999. Llavors Puyol ja havia aconseguit fer-se un lloc dins del vestidor blaugrana. Un èxit personal per al defensa, que l'estiu del 1998 havia vist com la secretaria tècnica preparava la seva sortida. El Màlaga ja donava per fet que fitxava el llavors lateral català, però Louis van Gaal, que l'havia vist durant alguns entrenaments, va demanar que s'aturés l'operació. I Puyol es va fer un lloc al Barça, en part gràcies als problemes físics d'alguns defenses titulars com Reiziger i Bogarde i en part gràcies al seu esforç. El seu debut en Lliga va ser l'octubre del 1999 al camp del Valladolid, quan va entrar durant la segona part per ocupar el lateral dret.
Des d'aquell dia, Puyol ha jugat 367 partits de Lliga, 112 de Lliga de Campions, 47 partits de Copa del Rei, 9 de la Copa de la UEFA, 6 de Supercopa d'Espanya, 2 de Supercopa d'Europa i 6 del Mundial de Clubs. Pel que fa als títols, n'ha guanyat 18 (5 Lligues, 3 Lligues de Campions, 1 Copa del Rei, 2 Supercopes d'Europa, 5 Supercopes d'Espanya i 2 Mundial de Clubs).
La generació del Mini
Amb 33 anys, Puyol ha superat durant les últimes temporades diversos problemes físics. "És un lluitador nat. Un exemple, és dels que no es rendeixen. Ja sigui quan toca aturar un rival, recuperar una pilota o tornar d'una lesió", explica Migueli, que admet cert orgull quan es comparen els seus caràcters.
Qui també valora aquesta capacitat d'autosuperació de Puyol és Mario Rosas. L'actual jugador de l'Osca era una de les estrelles d'aquella generació de jugadors que van aconseguir l'ascens a Segona Divisió A amb el filial imposant-se al Reial Madrid B. Al Miniestadi els blaugranes van guanyar per 5 a 0, amb el primer gol de Puyol. I per tancar una fase d'ascens en què també va caldre desfer-se del Cadis i la Cultural Leonesa, aquell Barça B de Josep Maria Gonzalvo va imposar-se al Bernabéu per 0-2, amb gols del badaloní Luís Garcia -ara al Puebla mexicà- i el sabadellenc Miguel Ángelo Lozano, ara al Terrassa, a Tercera Divisió.
"Aquella generació era fantàstica. Xavi ja era el cervell, jugava com els àngels. Puyol, en canvi, era més ofensiu, amb gol i arribada per la banda, però el caràcter era el mateix. No es rendeix", admet Mario Rosas, que, segons comentava Xavi durant una entrevista a El País , era el bo d'aquella fornada de jugadors. El jugador malagueny afirma: "Per talent molts jugadors poden arribar a Primera, però el caràcter és clau. Puyol i Xavi no es van rendir mai, van saber aguantar quan eren criticats i els deien que no tenien futur al Barça. Lesions, dies dolents, xiulets... Ells van saber aguantar, no van deixar de creure en ells mateixos". I Puyol no s'ha rendit mai.
Si Guardiola el fa jugar avui davant de l'Athletic ja serà el segon jugador que més cops s'ha posat una samarreta, la del Barça, que l'estiu del 1999 alguns creien que no tenia nivell per defensar. Però el bon ull de Louis van Gaal va evitar que el Màlaga fitxés el que ara és el capità que apareix a la fotografia de tres de les quatre Lligues de Campions del club.
