Qatar gaudeix d’una nova obra mestra de Rossi

BarcelonaFeia un any, 8 mesos i 15 dies que el líder de la categoria de MotoGP era el mateix. Després del Gran Premi d’Holanda del 2013, el català Dani Pedrosa va ocupar el primer lloc a la general, davant de Jorge Lorenzo i de Marc Márquez. Però el triomf del de Cervera a la cursa d’Alemanya, el 14 de juliol, capgirava la classificació i el situava primer. Des de llavors, ningú havia pogut pispar al cerverí el primer lloc de la general. Un any, 8 mesos i 15 dies després, ahir, després del GP de Qatar, el primer de la temporada, el nom del pilot que encapçala la classificació general és un altre: Valentino Rossi. L’italià tornava a liderar el Mundial després de fer-ho per últim cop a Qatar el 2010. I és que Rossi, immens, sembla que s’hagi rejovenit uns quants anys. “Sé que sempre que guanyo ho dic, però aquesta ha sigut la meva millor cursa”, deia l’italià, pletòric. Els aficionats de Qatar que van anar fins al circuit de Losail van poder gaudir d’una gran cursa de l’italià. La lluita amb Dovizioso no va ser com les que té amb Marc Márquez, però la victòria d’ahir també tindrà un raconet en el pensament de Valentino Rossi. Va ser de les que li agraden: lluitada des del darrere i amb una última volta d’infart. A més, el podi de MotoGP va ser cent per cent italià, ja que a Il Dottore el van acompanyar Andrea Dovizioso i Andrea Iannone, que hi pujava per primer cop. A Itàlia ahir va ser un dia gran, amb tres italians al podi de MotoGP i la victòria, al matí, del Ferrari de Vettel al GP de Malàisia de Fórmula 1.

El triomf de Rossi va sorprendre perquè Yamaha durant aquesta pretemporada no havia estat al capdavant i tot apuntava que seria un duel entre les Honda i les Ducati. Havien avisat que havien treballat de valent durant l’hivern. L’esperat nou canvi de marxes havia arribat, cosa que havia de permetre a Lorenzo i a Rossi acostar-se a les Honda. Però ahir, quan els semàfors del circuit de Losail es van apagar, la pretemporada ja formava part del passat. I queda clar que es tracta de ser-hi quan s’hi ha de ser, quan es reparteixen els punts. Rossi, que arrencava des d’una discreta vuitena posició, va ser pacient per acabar emportant-se el triomf, el 109 de la seva llarga i exitosa carrera. “Estic content per mi i per l’equip, és important haver aconseguit aquest triomf”, reconeixia.

Gran sortida de Lorenzo

La cursa va començar una mica moguda. Just en el primer revolt Jorge Lorenzo se situava al costat d’Andrea Dovizioso que, amb la Ducati, havia aconseguit mantenir la primera posició des d’on sortia. I Rossi perdia posicions i començava desè. La sorpresa eren les Honda: Marc Márquez feia una excursió fora de l’asfalt i, malgrat que no va caure, tornava a la pista en l’última posició. El de Cervera va fer una remuntada com les que protagonitzava a Moto2, però aquest cop es va quedar sense pujar al podi i va tenir un topada amb Bautista just quan tornava a pista. Pedrosa, per la seva banda, tampoc feia una bona sortida, queia fins a la novena posició i també estava obligat a remuntar.

Però els del davant van anar per feina. Lorenzo va aprofitar la primera ocasió que va tenir per situar-se primer, però Dovizioso, que durant la pretemporada havia donat guerra amb la Ducati, no el va deixar escapar. Els dos, després d’unes voltes de tranquil·litat, van regalar alguns avançaments, fet que va provocar que els seus perseguidors (primer Iannone sol i més tard Rossi, després de remuntar i de desempallegar-se de Pedrosa) s’acostessin. Rossi, pacient, va superar Iannone i Lorenzo. De fet, el mallorquí no va poder plantar cara en el tram final de la cursa a Losail. “L’escuma del casc s’ha desenganxat i m’anava caient de mica en mica”, explicava Jorge Lorenzo quan va acabar la cursa. “He perdut el 50% de la visió”, afegia, per explicar la davallada en el tram final. Rossi, per contra, no tenia problemes. Quan faltaven quatre voltes per al final li va ensenyar la moto a Dovizioso. Una volta més tard l’italià gaudia del que més li agrada: la lluita cos a cos amb el seu compatriota per la primera victòria de la temporada. Ara tu, ara jo. Al final, en l’última volta, Rossi va defensar la primera posició: sabia on Dovizioso intentaria avançar-lo i li va tancar la porta per aconseguir el triomf.

Malgrat els anys, Rossi no canvia. Espontani com pocs, l’italià va fer un petó a la càmera un cop va acabar de parlar a l’entrevista que fan els pilots que pugen al podi. Ja no fa aquelles celebracions tan seves, fent pujar a la moto una persona vestida de pollastre o bé fent veure que tira a terra un munt de persones disfressades de bitlles. Potser perquè no s’espera guanyar com ho feia quan acumulava un Mundial darrere l’altre i ara no les prepara tant, però tot i els seus 36 anys, l’italià no ha canviat i continua mostrant a la mínima la seva manera de ser, que fa que arrossegui seguidors per tot el món. Il Dottore estava exultant després d’haver tornat a guanyar i més com ho va fer, demostrant que encara té corda per estona.

El retorn de Ducati

L’altre triomfador del dia va ser Ducati, però els podis dels seus dos pilots els comportaran una penalització. Ducati competeix en la categoria Factory Option, com Suzuki i Aprilia. És a dir, són motos de fàbrica com les Honda i les Yamaha, però amb certs privilegis. Uns privilegis que, a mesura que aconsegueixin bons resultats, aniran perdent. Per tant, els dos podis d’ahir fan que, per a la pròxima cursa, el GP de les Amèriques, perdin dos litres de benzina: en comptes de 24 només en podran utilitzar 22.

Maverick Viñales debutava ahir a Losail amb la Suzuki de MotoGP. El de Roses avisava a la graella que no renunciava a res, però l’alt ritme dels de davant va provocar que no pogués optar a escalar posicions. Qui no estava gaire satisfet amb la seva actuació era el company de Viñales a Suzuki, Aleix Espargaró. Conscient que la seva marca vol fer-ho bé, l’onzè lloc té un regust amarg. “No estic content amb el resultat. L’onzè lloc és un punt de partida, però és una mica frustrant. Almenys hem acabat i hem sumat algun punt”, afirmava Aleix Espargaró, autocrític. De fet, ell va acabar darrere del seu germà petit, el Pol, que va ser novè.