07/12/2016

Qüestió de sort

2 min

No s’ha fet el sorteig de la Champions però gairebé ja podem saber a qui s’enfrontarà cadascú. Ho va dir Luis Enrique mig de broma a la roda de premsa posterior a l’últim partit de la fase de grups, però no li falta raó, vistos els últims precedents: “Digues quin és el rival més difícil que ens pot tocar i serà la bola que sortirà”. I amb la mateixa regla de tres, però clarament a la inversa, és el que li passarà al Madrid. Que si els interessa més ser primers o segons... Però si és igual! Perquè el rival que els sortirà serà el més fàcil del bombo. Això, almenys fins ara, sempre és així.

I no vull dir que hi hagi mans negres ni boles calentes. Al contrari. No crec en conspiracions ni res semblant. Ni en els sortejos ni en els arbitratges, perquè si no no tindria cap sentit seguir gaudint i vibrant amb el futbol. Si algú pensés que està manipulat, com aquella famosa roda de premsa de Mourinho dels perquès, el que hauria de fer és plegar de la competició o, en el meu cas, deixar de seguir-la. No, no crec que hi hagi conspiracions estranyes, el que passa és que el Madrid té sort, molta sort.

No cal anar a buscar les explicacions a les boles, només s’ha de veure el que passa sobre el camp. Sort és que Ramos marqui un gol al minut 93 d’una final de Champions a Lisboa, que també ho faci en la Supercopa d’Europa d’aquest any o l’altre dia al Camp Nou. La mateixa sort que tenen al camp la tenen moltes vegades als bombos. El Barça, en canvi, crec que només té un cartutx de sort per dècada. Cruyff va gastar la seva generosa dosi als 90 amb el penal del Dépor i les lligues de Tenerife, de gran record pels finals inversemblants. Guardiola, ja al segle XXI, també n’ha fet servir, de sort, amb aquell gol increïble d’Iniesta a Stamford Bridge que va acabar desembocant en el triplet. Però aquesta sort ocasional del Barça, i que tants bons records porta a posteriori, és el pa de cada dia del Madrid. És així.

Perquè la mala sort també està descompensada. Mentre el Madrid gairebé només ha tingut aquell parell de lligues de Tenerife, el Barça té una extensa llista: des del pals de Berna als penals de Sevilla contra l’Steaua passant per sortejos, segrestos i lesions. Per guanyar, el Barça ha de treballar més que la resta, enfrontar-se als millors i gairebé practicar el millor futbol del planeta. Perquè si es relaxa i confia a poder tenir sort, perdrà. Els blaugranes fa 17 anys que no disputen una tanda de penals en partit oficial. I veient el panorama, que segueixi així.

stats