Quinze minuts d’Iniesta, noranta de Busquets

BarcelonaGerard Piqué i Sergio Busquets demanaven calma a Ter Stegen després d’un servei en llarg amb la mà del porter alemany, precipitat, que va permetre al Madrid recuperar ràpid la pilota. Era el minut 38 de partit i la imatge s’havia repetit uns minuts abans, al 33. El Barça no aconseguia governar el clàssic pausant el partit, i entrava en el joc accelerat a què l’empenyia el Madrid i el seu propi trident. Va ser incapaç de fer-ho fins a l’entrada d’Andrés Iniesta a l’hora de joc, amb els blancs estabornits pel gol de Luis Suárez.

La primera pilota que va tocar el manxec va ser al primer toc, enrere, tancant la porta a qualsevol intent d’accelerar del Barça. La segona, una mitja volta sobre el propi eix per superar un rival, rememorant el gest que Xavi va eternitzar a la medul·lar del Camp Nou. En els primers quinze minuts que Iniesta va ser sobre la gespa, que van coincidir amb els millors del Barça, el percentatge de joc al mig del camp va pujar 10 punts. L’equip de Luis Enrique va deixar d’obsessionar-se amb l’àrea i va ajuntar al mig Iniesta, Messi i Busquets per dibuixar triangles i governar el partit per mitjà de la pilota.

“Hem jugat més entre línies, hem trobat més els puntes i els interiors”, resumia Luis Enrique a la sala de premsa per explicar el canvi entre la primera meitat i el que s’havia vist a la represa. El Barça, reconeixible per fi, va disposar de les millors ocasions per sentenciar el clàssic. Sobretot la que va tenir Neymar, que, assistit precisament pel manxec, va driblar Carvajal i, sol davant Keylor Navas, va errar en la definició, xutant per sobre del travesser. També dels peus d’Iniesta va sortir l’altra gran ocasió local, una passada filtrada entre els centrals, mil·limètrica i mortal, que va deixar Messi davant del porter blanc. Però l’argentí -que porta 5 clàssics seguits sense veure porteria- va xutar massa creuat. Era el minut 81. L’efecte Iniesta ja s’havia diluït. Va durar un quart d’hora llarg, fins que l’equip va fer un pas enrere per protegir-se a prop de Ter Stegen. Durant els últims minuts el Barça va perdre el control absolut que havia tingut després del gol. Les línies es van tornar a separar, els triangles s’esborraven, el Madrid va jugar les seves cartes. I va tornar a sorgir Sergio Ramos. Un gol dolorós, tot i que el migcampista de Fuentealbilla va deixar ben clar en acabar el clàssic que ahir no es va decidir res, que la Lliga és una “carrera llarga” en la qual es tracta d’arribar “millor” al tram final per ser el “guanyador”.

“Sort que l’Andrés ha tornat, és un jugador únic”, va admetre Ivan Rakitic en acabar el partit, inconformista amb el seu rendiment. “Només cal treballar més”, va assegurar el croat després de comprovar que era el primer jugador a ser substituït, precisament per Iniesta. El canvi va implicar el canvi de posició d’André Gomes, que ahir va perdre 7 pilotes, el que més després de Suárez i Neymar. Durant el clàssic, el Barça va utilitzar fins a cinc interiors diferents, ja que Arda i Denis també van tenir la seva oportunitat, ni que fos testimonial des del punt de vista dels minuts disputats.

Si Iniesta va portar llum durant 15 minuts, Sergio Busquets va tornar a ser el futbolista omnipresent de sempre. El de Badia va omplir tot el camp, va recuperar 14 pilotes -el que més- i només va errar en una passada. Va treballar -va fer sis faltes- i va saber convertir-se en el millor còmplice d’Iniesta quan l’equip es va retrobar amb la pilota.