Publicitat
Publicitat

LLIGA

Iniesta, el més perillós en el joc entre línies

El Racing es trenca per l'esquena

Guardiola patia per si el seu equip estaria prou fresc per saber atacar l'entramat defensiu que es preveia que Cúper plantaria sobre la gespa del Camp Nou. En els primers deu minuts va semblar que no, que el Barça estava espès, adormit i imprecís. L'alarma va acabar de saltar quan Piqué va demanar el canvi per uns problemes musculars. Però res.

De seguida que van veure, amb errades poc freqüents en la passada, que potser les cames no estaven prou fresques, els blaugranes van saber posar-se en mans de les ments més despertes per derrotar un Racing més descansat de cames però esgotat mentalment als vint minuts de joc de tant perseguir la pilota sense gairebé ni tocar-la.

La profunditat d'Iniesta

La proposta del Barça, que ahir va sortir amb un 4-3-3 força tradicional -però mòbil com tots els sistemes de joc d'aquest equip-, va ser la mateixa de sempre. La sortida de pilota va anar a càrrec dels centrals, amb els laterals situats una línia per sobre, a l'altura de Thiago i Xavi, i amb Iniesta com a interior més avançat. Aquesta ubicació del de Fuentealbilla va ser la clau per destrossar el Racing, incapaç de definir-se entre la imprudència d'anar a buscar el Barça a dalt i la covardia d'esperar-lo davant de la frontal de l'àrea. Les llargues -eternes- possessions del Barça el van fer recular molt més del que volia. No era aquesta la intenció inicial dels de Cúper, sinó una conseqüència.

Perquè tot venia dels moviments d'Iniesta. Quan tenia la pilota el central de la seva zona, Abidal, ell s'allunyava i estirava el camp per donar aire per conduir i dividir. D'aquesta acció de risc del francès, sorgia una línia de passada a partir de la qual començava la jugada d'atac del Barça. Aquesta primera passada era, o bé Thiago en una curta diagonal, Maxwell en una diagonal un pèl més llarga i oberta, o Xavi o Pedro en una diagonal més profunda i perillosa. El gran beneficiat d'aquestes combinacions acabava sent Iniesta, sobretot en les dues primeres opcions, perquè li permetia rebre la pilota més enllà de tres quarts de camp, a l'esquena de la primera línia de quatre del Racing, orientat cap a la porteria rival i amb opcions reals de fixar la defensa visitant i generar una ocasió de perill.

Durant tot el partit, Iniesta es va fer un fart de tocar pilotes en situacions decisives i va participar, amb una brillant desmarcada, en l'acció del primer gol de Messi, obrint sobre Pedro en la jugada del segon i amb un xut en el tercer. La presència de Thiago al mig centre, en la línia del treball de Busquets, va donar precisió i velocitat a la base de la jugada i va permetre a Xavi participar en el joc en zones de més influència, alliberat d'haver de buscar la pilota entre els centrals com ha de fer quan juguen Mascherano o Keita.

Villa de davanter centre

Messi va jugar relativament enganxat a la banda dreta, una zona que va tendir a abandonar per permetre la incorporació d'Alves des del lateral. Pedro va ocupar l'altra banda, l'esquerra, i l'eix de l'atac blaugrana va quedar reservat per a Villa. L'ex del València va intentar ser profund i moure's a l'esquena quan va poder -l'endarrerida defensa del Racing no l'hi va permetre gaire-, i va contribuir al joc col·lectiu fixant els centrals per habilitar el joc interior d'Iniesta i companyia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT