Recuperant la memòria de l’irlandès més estimat al Barça

BarcelonaQuan s’agafa el metro per anar a l’estadi de Wembley, es passa pel costat del cementiri de l’església catòlica de Saint Mary. Situat a una banda de la parada de metro de Kensal Green, aquest cementiri va ser fundat per rebre les restes dels immigrants irlandesos i italians que van arribar a Londres a mitjans del segle XIX. Aquí s’ha descobert la tomba de Patrick O’Connell, que va ser entrenador del Barça. A la 216 una petita inscripció diu: “In loving memory of Emily O’Connell who died 2nd Feb 1931”. En aquesta modesta tomba descansen les restes d’O’Connell i dues germanes, però el nom d’un dels millors tècnics dels anys 30 ni hi apareix.

La Patrick O’Connell Memorial Fund, amb el suport de Michael O’Connell, nét d’aquest tècnic, recull diners per restaurar-la, destacar-hi el nom -perquè deixi de descansar de manera anònima-, i recuperar la seva memòria a les ciutats on va viure. O’Connell va ser entrenador del Barça del 1935 i 1937, liderant el club durant la Guerra Civil i deixant un gran record. O’Connell no va abandonar el club després del cop d’estat del 1936, va dirigir l’equip durant la famosa gira per Mèxic i els Estats Units i va tornar després a una Barcelona bombardejada per fer costat a un club que s’estimava. Però va ser oblidat amb el temps, i va morir arruïnat a Londres.

Nascut a Dublín el 1887, quan l’illa encara era britànica, va tenir una vida novel·lesca. Tenia 10 germans i va criar-se just al costat de l’estadi de Croke Park, on el 1920 es va viure la massacre anomenada Diumenge Sagnant, en què l’exèrcit britànic va atacar els espectadors d’un partit de futbol gaèlic. O’Connell, que simpatitzava amb el nacionalisme irlandès, ja no vivia a Dublín llavors, perquè havia fitxat per al millor equip irlandès de l’època, el Celtic de Belfast. Un club mitificat, ja que va desaparèixer als anys 40 pressionat per les autoritats britàniques, que no van poder ni van voler evitar agressions als jugadors per part de grups unionistes -ja que el Celtic de Belfast era un club republicà irlandès-. Aquest agost s’ha inaugurat un mural amb la seva imatge i els escuts dels clubs on va jugar als barris catòlics de Belfast, amb la presència de jugadors del Celtic de Glasgow, l’altre gran club representant de la causa republicana irlandesa, i Gerry Adams, president del Sinn Féin. Al mural, curiosament, també han dibuixat Leo Messi.

O’Connell va ser fitxat després pel Sheffield Wednesday, el Hull i el Manchester United, del qual va ser capità. Amb la selecció irlandesa també va ser capità, i va liderar l’equip que va guanyar per primer cop el títol del Home Championship, el 1914, llavors el torneig de seleccions més important del món, jugat per anglesos, escocesos, gal·lesos i una Irlanda unida. O’Connell s’havia casat amb l’Ellen ja a Dublín i tenia quatre fills, però el 1922, quan entrenava l’Ashington, va marxar al Racing de Santander. No queda cap document que expliqui com va sorgir aquesta oportunitat i tampoc queda clar per quina raó no es va endur la família. La seva dona no el va veure mai més. Els seus néts participen activament en la recuperació de la memòria d’aquell avi que va se’n va anar sense dir res. Ellen no es va casar mai més i va morir amb 96 anys esperant poder veure de nou el seu marit.

L’irlandès, després de treballar a Santander, va acabar al Betis, on va guanyar el 1935 l’únic títol de Lliga dels sevillans. Llavors, s’havia casat a Espanya amb una dona irlandesa, anomenada també Ellen, que havia arribat a ser la mainadera del rei Alfons XIII. És a dir, tenia dues dones diferents, de manera il·legal. Finalment va fitxar per al Barça, on va guanyar el campionat català (1936) i la Lliga Mediterrània (1937), i va perdre la final de la Copa contra el Madrid del 1936, just abans de l’inici de la guerra. Després va liderar la famosa gira pels Estats Units i Mèxic, que va recollir diners clau per a la supervivència del club.

O’Connell va seguir a Espanya, entrenant el Sevilla i el Betis. Finalment, als anys 50, va marxar amb els seus germans a Londres, sense voler saber res de la seva primera dona, que vivia a Manchester ignorant que O’Connell havia tornat a Londres, on va morir sense diners. Ara la Patrick O’Connell Memorial Fund recupera la biografia, encara amb misteris, d’un tècnic que també serà protagonista d’un documental en gaèlic i sobre la seva vida de la cadena TG4.