El Regal Barça, a una victòria del títol de Lliga

El primer partit de la final va agafar el Bizkaia Bilbao Basket a Saragossa, a mig camí entre la seva ciutat i Barcelona. Des d'un primer moment ahir es va veure que seria diferent. El conjunt de Fotis Katsikaris va omplir de fang l'enfrontament i va recordar al rival que per guanyar s'hauria d'embrutar les mans. Com a mínim, això.

Els jugadors del Regal Barça van trigar pocs segons a comprovar que la història seria diferent. Dijous es movien per autopistes i ahir per estrets camins plens de clots. A cada pas, un impacte. Els àrbitres ho van tenir clar i Àlex Mumbrú va ser sancionat amb una falta personal pocs segons després de començar el partit. El cas és que, amb aquestes propostes defensives, sempre passa el mateix i el seu criteri es va anar fent tou de manera inversa a la duresa del Bizkaia Bilbao Basket. Com menys càstigs arbitrals, més intensitat de cames i braços.

Per això al Regal Barça li va costar 15 minuts superar una renda de deu punts (32-20). El triple de temps que dijous, en què en cinc minuts el partit havia perdut tota l'emoció. Qualsevol equip que s'hagués vist en la mateixa situació que el Bizkaia Bilbao Basket, que aquesta temporada ja ha acumulat més elogis dels que esperava, hauria aprofitat per abaixar els braços, esperar el partit de dimarts i evitar més desgast.

El conjunt basc, però, no és un equip més i ha heretat els patrons de lluita que van fer gran l'Athletic Club. Els seus jugadors corren fins i tot quan no tenen opcions d'arribar a la pilota i aquesta actitud, que s'encomanen els uns als altres, és la que els ha portat fins a la final de l'ACB.

Si algú situa el partit de dijous i el d'ahir en una revista de passatemps veurà que hi ha més de set diferències. La defensa sobre Erazem Lorbek, que va rebre dos jugadors cada vegada que va aconseguir la pilota d'esquena a cistella, l'encert en els triples i el rebot van ser tres de les més visibles. Però n'hi va haver més, moltes més.

Aquestes diferències es poden resumir en una: intensitat adequada per competir en una final de l'ACB, una premissa que, com les dues cistelles i la pilota, hauria de venir de sèrie. Gràcies a això el Bizkaia Bilbao Basket va anar veient com els minuts passaven i les seves opcions de victòria no eren remotes. La renda local es va acomodar en els deu punts.

Els atacs del Regal Barça, que va tornar a defensar a un gran nivell, van ser més pausats que de costum. L'equip blaugrana no va poder córrer tan sovint com li agrada i va haver de mastegar cada atac per trobar bones opcions per anotar.

Tot i arribar als últims deu minuts 14 punts per sota i no tenir notícies del seu base Aaron Jackson, el Bizkaia Bilbao Basket encara se sentia amb forces per intentar la remuntada i això és el que va fer. Intentar-ho. Res més perquè, tot i l'apoteosi final de Kostas Vasileiadis, mai no va rebaixar els quatre punts de renda.

Tres oportunitats

Mai cap equip ha aconseguit remuntar un 2-0 en contra a una final de l'ACB, però això és el que a partir de dimarts (20.45 h, Teldeporte) intentarà el Bizkaia Bilbao Basket, que diposita totes les seves esperances en el tan temut efecte Miribilla del seu pavelló. El Regal Barça, per la seva banda, disposarà de tres oportunitats per aconseguir recuperar el títol que la temporada passada se li va escapar.