Cruyff es va inventar el concepte entorn a Praga després d'una derrota del Dream Team. Ha fet tanta fortuna que ha arribat als nostres dies amb una vigència virulenta. Tanta, que els que avui saltaran al camp a la capital txeca viuen bunqueritzats a la Ciutat Esportiva per protegir-se'n, i la junta directiva ha fet més o menys el mateix per resguardar-se de les amenaces reals o inventades que detecten als barris perifèrics del barcelonisme. En certa manera no els falta raó tenint en compte que Guardiola coneix Mourinho i la potència de l'estructura mediàtica que s'ha aliat amb el portuguès en l'objectiu comú de desestabilitzar el Barça. I molts dels que ara són directius han estat entorn actiu en l'erosió del laportisme.
Aparentment és una reacció lògica però no sempre efectiva. Centrem-nos en el consell directiu. Els que governen el club han apostat per una política de fets i poques paraules, convençuts que la força de les seves decisions s'anirà imposant sense que calgui donar més explicacions que la transformació silencionsa de l'entitat. També per entendre que el president del Barça no és Belén Esteban i no cal que sempre estigui exposat mediàticament. El que passa és que hi ha dibuixat un escenari en què les accions no van acompanyades de les explicacions per desxifrar-les correctament. El president només parla en una roda de premsa semestral, en actes protocolaris, entrevistes amigues o davant d'un jutge. I en paral·lel, la informació, fins i tot la més irrellevant, es gestiona de manera reservada com si estiguéssim parlant no d'un club de futbol sinó d'una central nuclear a punt d'esclatar. L'obsessió és quadrar els comptes. És molt probable que aquesta esdevingui la gran herència d'aquest equip de govern per garantir la sostenibilitat de l'entitat. No construir un relat que ho acompanyi genera la lògica frustració als responsables i incomprensió fora del búnquer.
Pel que fa a l'equip, el blindatge de moment li funciona com a reacció als que li volen posar el dit a l'ull. Ara bé, hi ha detalls preocupants a la reraguarda. Afellay s'ha lesionat i malauradament és pràcticament un desconegut per al gran públic. Està esclatant una nova generació made in La Masia que segueix sobreprotegida. No fa pas tant els aficionats tenien mecanismes per conèixer els seus cracs i empatitzar-hi en els moments bons i també en els difícils. Molts dels que avui vestiran la samarreta del Barça eren massa petits per entendre el concepte entorn. Ara aquest entorn condiciona el seu dia a dia.
