Publicitat
Publicitat

La Revolució Francesa

El Barça té 170.000 socis, ahir va arribar als vint milions d'amics al Facebook i té el millor contracte d'esponsorització que ha tingut mai cap club esportiu en cap indret del món. Són tres xifres que, d'entrada, José María del Nido ha de mirar-se amb binocles. Hi ha, encara, una dada més significativa i que les televisions privades de pagament, en una mostra d'opacitat poc comprensible, mai no publiciten: els índexs d'audiència que té un partit del Barça o del Madrid, a GolT o a C+ Liga, en comparació amb l'Osasuna, el Betis o el Sevilla.

Avui Del Nido ha decidit reunir els clubs descontents pels milions que perceben per haver cedit els drets de televisió i que, en teoria, els condemnen a jugar una Lliga al marge de Barça i de Madrid. Cadascú rep, no ho oblidem, en funció del que va negociar. Els divuit clubs al marge dels dos grans no van voler fer una negociació col·lectiva (en què, per cert, sembla que Del Nido va tenir molt a veure que cadascú mirés per ell). Així, cada club va arribar a un acord i va signar un contracte sense que ningú no els posés ni el dit a l'ull ni la pistola al pit. En el moment en què van firmar el contracte els devia semblar un bon acord. És més, en el súmmum del cinisme, tot just fa tres mesos, el Sevilla del mateix Del Nido va renovar el seu contracte amb Mediapro. Fa tot just tres mesos, no tres anys, i ara, en canvi, clama -agombolat per tretze clubs més- perquè comenci el que ell ha batejat com la Revolució Francesa. El president del Sevilla, arrauxat de mena, un pinxo que actua a batzegades i que tant cita Montesquieu com defensa Julián Muñoz pel Marbellagate, és, en aquest cas, un mag a qui se li ha vist el truc abans de començar l'actuació.

En aquesta comparació entre la guerra del futbol i la Revolució Francesa, però, hi ha algun terme que no queda clar. Quan Del Nido parla de tallar el coll al rei, no s'entén a qui s'està referint. Vol el cap de Jaume Roures? Ahir mateix, el gestor dels drets audiovisuals de pràcticament tots els club de Primera i Segona Divisió deia en una entrevista a Marca quina és la realitat del futbol espanyol: una Lliga sense Barça ni Madrid seria una debacle. Segurament, per jugar una Lliga de divuit equips, sense els grans, cap equip cobraria el que ara està rebent. La gràcia i la sort del Sevilla i de tants altres clubs és que cada temporada tenen quatre partits que juguen contra el Madrid o contra el Barça.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT