Publicitat
Publicitat

'La roja' es proclama campiona d'Europa gràcies als gols de Silva, Alba, Torres i Mata, i fa història amb la triple corona

Rondo espanyol per golejar Itàlia

Amb un futbol sòlid i efectiu la selecció espanyola es va tornar a proclamar ahir a Kíev campiona d'Europa després de superar 4-0 una gran Itàlia que va competir fins al minut 60 i es va desfer quan Thiago Motta, el tercer i últim canvi azzurro , es va lesionar i els va deixar amb un home menys l'última mitja hora de joc. El combinat de Vicente del Bosque, gràcies als gols de Silva i Jordi Alba amb assistències de Cesc i Xavi, va resoldre la final abans del descans i va saber gestionar l'avantatge en la segona meitat, es va assegurar la possessió de la pilota i va defensar bé la porteria d'un Iker Casillas molt eficaç en totes les seves intervencions. Amb tot decidit, Fernando Torres i Juan Mata van arrodonir la victòria per convertir-la en golejada.

Sords a les crítiques, els jugadors espanyols van mostrar ahir el millor del seu repertori per completar una fita històrica, la triple corona. Amb el triomf d'ahir a Ucraïna, Espanya serà la primera selecció que encadena dues Eurocopes (2008 i 2012) i un Mundial (2010) en quatre anys. I tot gràcies a una generació de futbolistes única que ahir va fer un pas endavant. Un altre.

Espanya va demostrar haver après dels errors del partit de la fase de grups (i de tot el torneig en general) i, amb els mateixos protagonistes que contra Itàlia ara fa tres setmanes, va sortir a Kíev plena de solucions tàctiques als seus problemes. Amb Cesc vestit de davanter centre, la roja va ser l'equip de toc que se li pressuposa i l'equip profund que se li ha estat reclamant des de la premsa durant setmanes. El d'Arenys va ser el migcampista que és per ajudar en la triangulació i, també, el punta que comença a ser per estirar les línies defensives d'Itàlia i córrer a l'espai, a l'esquena dels centrals. Ahir ningú va trobar a faltar Torres ni es va atrevir a obrir debats sobre falsos 9 o imprevisibles 9,5 , com ahir va ser Fàbregas.

A la mobilitat de Cesc s'hi va afegir el protagonisme de Xavi, la brúixola de la selecció en el millor dels escenaris després d'un campionat discret. L'amor del bon futbol pel seu talent li dibuixa finals fetes a mida, finals en què pot i ha de lluir. Ahir el de Terrassa va saber interpretar el partit per donar calma a Espanya quan Itàlia pressionava més i per deixar-lo resolt amb el 2-0 abans del descans amb una assistència magistral a Jordi Alba.

La selecció de Del Bosque va sortir endollada, fresca. Els primers deu minuts van ser un avís del que vindria: Espanya dominava la possessió i Itàlia s'intentava ordenar defensivament al voltant dels pilotaires espanyols -especialment dels blaugranes Xavi, Iniesta i Cesc- i inquietava només amb pilotes llargues sobre el desmarcatge en diagonal de Cassano o la lluita aèria de Balotelli. Però entre Piqué i Sergio Ramos van desactivar els dos puntes italians i els van desconnectar de Pirlo. El migcampista de la Juve va estar sempre molt vigilat per Xavi, que rebia constantment l'ajuda defensiva de Busquets per ofegar el cervell italià.

Sense poder passar pels seus peus, els de Prandelli van patir sense pilota en el primer quart d'hora de joc, fins que Silva va obrir el marcador en el minut 14. El canari va rematar de cap una centrada enrere de Cesc, que s'havia inventat una jugada a la línia de fons amb una magistral cursa vertical que va veure i calcular Andrés Iniesta.

Itàlia va trobar la reacció en un parell de jugades d'estratègia consecutives que van refredar l'ànim espanyol i van permetre a l'azzurra espolsar-se la por i començar a fer el seu futbol. Cassano va disposar de dues bones ocasions per empatar, amb xuts que Casillas va refusar amb solvència.

Espanya va saber patir en els pitjors minuts, fins que va tornar a aparèixer Xavi per il·luminar el camí de la victòria. Al mig del camp, el blaugrana va rebre una passada de Jordi Alba, que va arrencar a córrer en direcció a porteria. El de Terrassa va assistir en el moment just el seu futur company al Barça perquè el de l'Hospitalet superés Buffon i fes el 2-0 amb què es va arribar al descans.

A la represa, i malgrat el canvi de Di Natale per Cassano, Itàlia va seguir estavellant-se contra l'ordre defensiu d'una Espanya que va recuperar el rondo per jugar un futbol pràctic i segur. A sis minuts del final, Torres, amb una passada de Xavi, va acabar de sentenciar un matx històric que ja no tenia història, malgrat que Mata, al minut 88, la va completar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT