Publicitat
Publicitat

EL BITLLeT

Rugbi per excel·lència

Torna el torneig de rugbi per excel·lència. Esclar que n'hi ha d'altres, però cap té la història del Sis Nacions. La litúrgia s'inicia el divendres a la nit, quan, sobretot a Dublín, Cardiff i Edimburg, milers de persones de tot sexe i edat amb les samarretes de les seleccions beuen cervesa amb els seus i amb els de l'equip contrari. Certament, els dissabtes al matí els carrers no estan gaire transitats. Després, no hi ha carrers per anar a l'estadi. Només gent. Verds, vermells, blaus o blancs. En màniga curta a ple hivern. Entrar en un estadi és entrar en un temple sagrat. No es pot entrar al Millennium Stadium de Cardiff sense recordar el vell Arms Park, on manava el magnífic Gareth Edwards. Impossible que no es posi la pell de gallina escoltant l' Amhrán na bh Fiann ("La cançó del soldat") i, posteriorment, l' Ireland's call , un himne creat el 1995 per unir les dues Irlandes. I què hem de dir de Murrayfield, l'etern estadi de l'avui en hores baixes Escòcia. I no hi ha partit si no hi ha tercer temps. El moment de l'amistat de la cervesa. El de barrejar-se encara més les dues aficions. Això és rugbi.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT