SANT ADRIÀ DEL BESÒSFer debutar 23 jugadors del filial a Primera Divisió en poc més de tres anys denota una sensibilitat especial per als jugadors formats al planter, pels equips base de l'entitat. És la que té Mauricio Pochettino, que aposta amb valentia pels joves que s'entrenen a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià -coneguda popularment com a Sadrià, en record de l'estadi de Sarrià-, en unes instal·lacions que cada any són més completes.
Després de posar-ne la primera pedra el 24 de març del 1999, ara fa tot just tretze anys, de ser inaugurada el setembre del 2001 i després de diverses transformacions en l'última dècada, l'àrea d'entrenament de l'Espanyol està vivint l'últim gran canvi, el que la convertirà en Sadrianello, nom adaptat de la ciutat esportiva del Milan (Milanello) amb què els periquitos bategen popularment la nova Ciutat Esportiva Dani Jarque de Sant Adrià del Besòs.
"Invertir-hi temps i diners"
El desig de l'àrea tècnica de l'Espanyol, encapçalada per les figures de Pochettino i Ramon Planes, director esportiu, és consolidar l'aposta pel planter amb unes instal·lacions que els permetin seguir creixent, seguir produint talent. "La ciutat esportiva és la nostra fàbrica i ara ens està donant rendibilitat -confessava l'entrenador en una entrevista a l'ARA l'any passat- i hem de seguir invertint-hi temps i també diners per fer-la cada dia millor, perquè ha de ser la nostra font en el futur". Dit i fet. Sant Adrià es va començar a omplir de màquines de construcció el gener del 2012 i ara ja és a poques setmanes d'acabar les obres de remodelació.
En una primera fase de construcció es va aprofitar un espai buit (destinat a ampliar l'aparcament en els dies de més públic) per construir-hi un nou bar i una botiga més gran i més moderna. Sense perdre ni un sol dia d'activitat, fa prop d'un mes que els nous equipaments van substituir les funcions dels antics per iniciar la fase dos, que està en procés, a punt d'acabar-se.
Fer-la a mida del primer equip
Aquesta segona etapa passa per reaprofitar l'edifici on abans hi havia el restaurant per crear un espai d'ús únic per al primer equip. Allà s'hi instal·larà un menjador i una zona de descans, amb ordinadors, televisors i altres equipaments que conformin una zona de lleure per a jugadors i tècnics. És, en definitiva, un dels detalls més importants per a Pochettino, un dels trets que l'antiga Ciutat Esportiva no podia oferir i que Dídac Vilà destaca de Milanello, on va estar sis mesos i on l'esperen a partir de l'estiu: "Disposar d'unes instal·lacions completes és la millor manera d'assegurar el rendiment, vigilar la dieta, anar al gimnàs o rebre assistència mèdica en un mateix espai".
Tot i això, Dídac és conscient que una ciutat esportiva tan gran "té uns costos molt elevats" i no és fàcil que "un club les pugui assumir". Dimarts, però, el portaveu del consell d'administració de l'Espanyol, Rafael Entrena, reconeixia que el club està buscant l'equilibri per fer inversions que no hipotequin els comptes i els permetin seguir sent ambiciosos esportivament. Aquesta remodelació n'és una.
En un termini d'entre dues i tres setmanes s'acabarà la fase dos, que inclou també la reutilització de l'antiga botiga com a zona de premsa, amb una nova sala i un espai privat per a entrevistes. La tercera i última fase es limita al canvi de mobiliari i l'adequació final dels nous espais per poder-los donar el seu ús. En definitiva, que les obres, el somnis, es facin reals, com demanava fa un any Pochettino: "Fer un Milanello a Sadrià és un somni i, com tots els somnis, els hem de pensar cada dia creient que poden fer-se realitat". Ara ja ho comencen a ser.
