Publicitat
Publicitat

S'alça el teló

S'alça el teló i apareixen un rei, l'opositor que el desafia, una tripleta d'alternatives clàssiques, una parella que il·lumina la competició, un professional de la reinvenció, l'etern frustrat i un gran grup de candidats a la supervivència com a únic objectiu. És la Lliga de Primera Divisió i podem posar nom a cada personatge.

El Barça regna, el Madrid el repta, el Sevilla, el Vila-real i el València els vigilen de prop, l'Athletic i el Màlaga aixequen grans expectatives, l'Espanyol és un professional de superar totes les vendes, l'Atlètic de Madrid és l'amo de la impotència i la resta vol evitar el descens. Aquest és l'escenari original, tot i que el guió no està escrit. Els fitxatges d'Alexis i Cesc han enriquit el pla ofensiu blaugrana gràcies al desequilibri individual i a les ofertes a l'espai del xilè, que se sumen a l'arribada profunda des de la segona línia i la polivalència del català. Mourinho, en canvi, ha recorregut més camí en la seva idea fonamental. És un equip més preparat per tenir la iniciativa, quan recuperi el relesionat Sahin, i més disposat a viure amb l'equip ben alt per pressionar la sortida rival amb intensitat com va mostrar a la Supercopa.

Trio d'alternatives

En el trio clàssic d'alternatives conviuen segells diferents. El Sevilla ha d'adaptar-se al bon gust i al treball científic tàcticament de Marcelino, després de superar el cop de l'eliminació europea; el València ha de reforçar el camí dibuixat per Unai, ja que ha compensat amb bons fitxatges la marxa de Mata, afegida a les de Villa i Silva, per canviar de cicle definitivament en el termini de dues temporades; i el Vila-real ha de defensar amb orgull una identitat futbolística admirable i atrevida que explota el talent individual de Rossi, Nilmar, Bruno i Borja Valero. En canvi, l'Athletic de Bielsa i el nou Màlaga de Pellegrini transmeten il·lusió i desprenen atractiu. Ara bé, les expectatives altes sovint són difícils de pair. El club basc ha confiat en la saviesa de Bielsa per articular un futbol que evolucioni l'estil més tradicional per donar volada al talent de Javi Martínez, Ander Herrera i Muniain com a productors del futbol que ha de rematar Llorente. Els petrodòlars han servit a Màlaga per proporcionar a Pellegrini una plantilla gairebé nova en què es barregen veterans com Van Nistelrooy, promeses com Isco i realitats madures com Toulalan per fer un salt de qualitat que apunti a Europa.

Gregorio Manzano té la responsabilitat al Calderón de crear energia positiva al voltant del nou projecte matalasser. És cert que neix de la desil·lusió pel final de trajecte d'Agüero, De Gea i Forlán, al contrari de la inflamació habitual de cada temporada, però és un equip instal·lat en la ruleta russa, la qual cosa el fa imprevisible malgrat que Arda Turan, Adrián, Falcao i Gabi completin una bona col·lecció de noms.

Buscar el nou Osvaldo

L'Espanyol s'enfronta a l'obstacle etern que significa el traspàs dels millors futbolistes. Osvaldo era un tresor que convertia cada pilota en verí i ara Pochettino haurà d'inventar mecanismes per trobar un receptor que connecti amb la imaginació de Verdú, la insistència de Luis García i el joc frontal de Javi Márquez. Álvaro i Thievy garanteixen futur, però potser no mereixen assumir la responsabilitat finalitzadora d'un equip que té una producció de joc ofensiu irregular. L'avantatge és que el tècnic blanc-i-blau té definit un full de ruta atrevit i ben assimilat pels actors. El descens és la gran amenaça per la resta d'equips, que hauran de tenir paciència, resistència i capacitat per créixer. Es mouran entre l'opció d'adquirir l'etiqueta de revelació i no caure al pou, un marge ampli que canvia la vida d'un club modest. L'obra ja ha començat; és qüestió d'assaborir el nus per comprovar el desenllaç.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT