Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

El Cavalierie va utilitzar el Milan per construir el seu gran imperi

San Siro, l'etapa clau en l'ascens al poder de Silvio Berlusconi

Silvio Berlusconi té previst ser avui a l'estadi de San Siro per veure en acció el seu Milan. Seu perquè n'és el propietari i seu perquè estima un club que va comprar ara fa 26 anys, just després de fracassar en els seus intents per comprar... l'Inter. A Milà pocs recorden que Berlusconi, de jove, ni seguia el futbol ni era aficionat rossonero. Tampoc es recorda que va entrar al món del futbol de la mà de l'etern rival, l'Inter. Perquè Berlusconi va posar els ulls en el futbol quan va entendre que era un negoci rentable i que li permetria construir-se la imatge de guanyador que buscava.

Berlusconi, que veurà en directe el Milan per primer cop des que va deixar de ser el cap del govern italià, podria tornar aviat a la presidència de l'equip. El Cavaliere mai ha deixat de ser el propietari del club, però va abandonar la presidència el 2004 quan la lliga italiana va considerar que existien conflictes d'interessos amb el seu paper de propietari de tres cadenes de televisió. Berlusconi va tornar breument a la presidència del 2006 al 2008, quan Romano Prodi era el cap del govern de centreesquerra, una època en què el Milan va ser campió d'Europa, el 2007.

Molts aficionats del Milan somien que Berlusconi invertirà diners en un club en què la seva filla Barbara, de 27 anys, és al consell d'administració. Perquè el futbol ha estat clau en l'ascens al poder d'aquest milanès que a finals dels anys 70 ja tenia grans empreses de la construcció i ja havia creat una empresa, Mediaset, que llavors encara no era l'imperi mediàtic que és ara. Tot just era una cadena de televisió local a Milà.

Una cadena, però, clau. El 1980 Berlusconi va comprar els drets televisius d'un torneig amistós, el Mundialito, organitzat per l'Inter. Va ser llavors quan Berlusconi va descobrir aquest negoci, de manera que entre el 1981 i el 1985 va intentar dos cops aconseguir el club interista, presidit llavors per Ivanoe Fraizolli. Aquest, però, li va dir que no.

El 1986, doncs, Berlusconi va comprar el Milan, que vivia al llindar de la fallida econòmica sota la pèssima gestió de Giussi Farina, amb qui el club fins i tot va baixar a segona dos cops. Sorprenentment, Berlusconi va comprar el club identificat amb l'esquerra milanesa, i es va fer portar en helicòpter a l'acte de presentació de la plantilla l'estiu del 1986. Una plantilla que va reforçar amb el fitxatges d'homes com Van Basten i Gullit. En tres anys, el Milan ja era campió d'Europa en derrotar l'Steaua al Camp Nou. Aquell dia Berlusconi ja va insinuar el seu discurs polític en afirmar: "Els valors d'Occident han derrotat el socialisme".

La final d'Atenes

De mica en mica Berlusconi creava grups d'aficionats del club d'extrema dreta per fer fora de San Siro els d'esquerres i potenciar davant de tot el país la seva imatge de guanyador nat. Dominant una televisió a l'alça, Tele5, i un club de futbol Berlusconi va esdevenir un rostre prou conegut en una operació de màrqueting que li va permetre tancar el cercle creant el seu propi partit polític el 1993: Forza Italia. Berlusconi va escollir com a nom un càntic molt futbolístic, i el 1994 ja guanyava les eleccions. Curiosament, el dia que va formar el seu primer govern el Milan guanyava la Lliga de Campions golejant a Atenes el Barça per un contundent 4-0.

Més continguts de