Publicitat
Publicitat

I Sandro Rosell va ser valent

Ahir escrivia que Rosell hauria de ser valent per encarar el postguardiolisme i prendre decisions. I ho ha estat, de valent. En una posada en escena impecable, la directiva va demostrar una gran maduresa clavant-nos un gol als periodistes. En una època en què els mitjans tenen una pressa increïble a recordar que han avançat exclusives, ningú pot treure pit, ja que ningú tenia l'exclusiva que ahir mateix Vilanova seria beneït hereu de Guardiola. L'elecció de Vilanova implica que una directiva tants cops criticada -molts cops amb raó- per la seva política de comunicació ha madurat, ha evitat filtracions, ha actuat ràpidament i ha evitat dies inestables de rumors. Rosell sol dir que la seva directiva és d'actuar, no de parlar. I els fets demostren que una roda de premsa destinada a ser un funeral ha acabat amb cert optimisme. I demostren que el president que molts creien que fitxaria brasilers ha delegat, escoltat i no ha trencat un model que sempre identificarem amb Guardiola, el millor tècnic de la història del Barça. Un tècnic valent per a un club valent.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT