Sang asturiana i una final a l’horitzó

BarcelonaJa fa anys que tant Luis Enrique Martínez com Marcelino García Toral van penjar les botes i van canviar el terreny de joc per les banquetes. Però tots dos tenen encara un repte pendent: guanyar el seu primer títol com a entrenadors. Avui tenen una oportunitat d’or per acostar-s’hi. És més, el tècnic que superi l’eliminatòria entre el Vila-real i el Barça també arribarà a la seva primera final a la banqueta d’un equip de màxim nivell.

N’hi ha que diuen que són dos entrenadors que s’assemblen, pel caràcter competitiu, pel posat ambiciós, per la confiança en ells mateixos. Segurament, per les seves arrels: tots dos van néixer a Astúries amb cinc anys de diferència. Luis Enrique a Gijón, el 1970, i Marcelino a Villaviciosa, el 1965. Enamorats del futbol des de ben petits, van formar-se a les categories inferiors de l’Sporting de Gijón, van debutar a Primera amb l’equip del seu cor -tot i que no van coincidir per poc a la mateixa plantilla- i van fer les maletes poc després. A partir d’aquí, les seves trajectòries van ser diametralment oposades.

Lucho va jugar al Madrid i al Barça i va col·leccionar un bon palmarès de títols. Amb la samarreta blanca va aixecar una Lliga i una Copa, i quan va agafar el pont aeri va poder engreixar la vitrina amb dues Lligues i dues Copes més, a més d’una Recopa. En canvi, Marcelino es va haver de conformar jugant al Racing de Santander, al Llevant i finalment a l’Elx, i mai va poder aixecar cap títol. “És que en ma vida he pogut jugar cap final, ni tan sols al mus”, ironitzava fa uns dies l’actual entrenador del Vila-real quan se li preguntava pel repte de derrotar el conjunt blaugrana a les semifinals.

Encara que no van arribar a coincidir a la mateixa plantilla de l’Sporting com a jugadors, els dos entrenadors es coneixen bé i es respecten mútuament. S’intercanvien elogis sincers i saben que, en dies com el d’avui, cal extremar les precaucions. “Tant Luis Enrique com jo sabem com contrarestar l’equip adversari -explicava Marcelino-. Això sí, ens diferencia que un ho fa amb més canons que l’altre. A partir d’aquí entra en joc el futbol, nosaltres hem de minimitzar al màxim el rendiment del Barça, que és força complicat”, valorava un entrenador que s’asseu a les banquetes des del 97 i que ha dirigit equips com l’Sporting, el Saragossa i el Sevilla. “La manera de jugar del Vila-real resumeix molt bé la idea de joc de Marcelino -responia Luis Enrique-. Un equip que gestiona bé la pilota i amb conceptes defensius molt bons”, destacava un tècnic que va debutar el 2008 amb el Barça B i que després va dirigir el Roma i el Celta de Vigo.

Fitxats en moments crítics

Curiosament, tots dos han arribat al seu club actual en situacions compromeses i en les quals les directives respectives van haver de donar un cop de puny sobre la taula. A Luis Enrique li van encomanar, aquest estiu, el relleu de Gerardo Tata Martino a la banqueta blaugrana, després que l’argentí no complís les expectatives. Per la seva banda, a Marcelino li va tocar redirigir el rumb del Vila-real, ara fa dos anys, quan els groguets eren a Segona i perillava el seu retorn a la màxima categoria del futbol espanyol.

Des d’aleshores han treballat per posar el seu segell personal a l’equip, i de moment han superat amb nota les expectatives, sobretot en el cas del Vila-real, ja que Marcelino no només va aconseguir l’ascens, sinó que en la temporada del retorn a Primera va classificar l’equip per a l’Europa League. Aquest curs, els de la Plana es mantenen vius a la Copa, a la competició europea i són sisens a la Lliga. Una progressió impecable que ha fet que alguns ja s’atreveixin a comparar-lo amb el xilè Manuel Pellegrini, el que fins avui era el tècnic més destacat a la història del submarí groc.