‘Scripta manent’
La felicitat pot consistir, per uns instants, a solcar un bocí de plana empordanesa sota una llum crepuscular, porpra, que maquilla el paisatge per embellir-lo. El viatger rep un present inesperat, i ressegueix el traçat de la carretera com si desfés, pausadament, el llaç de l’embolcall. Se sent afortunat, i més, si el trajecte s’interromp per compartir una estona amb algú apreciat, que ha obtingut l’última entrega de l’Almanacco Illustrato del Calcio. Editada des de fa més de quatre decennis per la casa Panini, que va rellevar la revista Calcio Illustrato i les editorials Rizzoli i Carcano, és la publicació del seu gènere amb més antiguitat (1939).
Oggi come ieri, i a diferència de la tradició d’altres indrets, arriba a l’edicola amb la temporada vigent en el seu equador, recollint totes les dades competitives de l’última campanya i les d’utilitat per al seguiment de l’actual en les cinc primeres categories del futbol transalpí. L’ Almanacco és un volum manejable però robust, i, al marge de la cura en l’apartat gràfic i la impressió a tot color, presenta petits entreteniments històrics que alleugen el caràcter enciclopèdic. Un fulleig plaent permet descobrir que el senegalès Babacar, als disset anys i tres dies, va ser el golejador més jove de la història de la Fiorentina a la Serie A, o que la Juventus té el diferencial entre rigori a favor i en contra més favorable dels seixanta-dos equips que hi han militat.
Malgrat l’ajuda dels cercadors o el coneixement de pàgines especialitzades, els llibres, si es presenten amb la funcionalitat adient, planten cara a la recerca digital. Arribar a la fitxa impresa amb els ítems necessaris, per més condensats que estiguin, ocupa sovint menys temps que trobar l’agulla en el paller virtual o la papallona blanca damunt la neu elèctrica.
Els factors romanticisme, col·leccionisme o la sensació de tenir a mà la dada que altri no té o no ha localitzat són vàlids, però si fossin únics, possiblement l’almanac del football britànic iniciat per Jack i Glenda Rollin -pare i filla- no es publicaria des del 1970, o kicker no editaria el seu Fussball-Almanach, el de fesomia més bíblica, des del 1959, ni s’haurien impulsat en l’última dècada volums amb més o menys trajectòria per part d’empreses periodístiques com France Football o òrgans futbolístics com la UEFA o la FIFA.
Aquí, mentre Sergi Mas no reprengui l’ Anuari del Futbol Català, alguns fidels regalen un fil d’aire a l’artesanal Dinámico, aclaparat per les guies dels diaris esportius. En tot cas, entre tenir a la mà una antologia de Gianni Brera o cercar-ne l’equivalent en píxels, la tria és aviat feta.
