Sergi López (Barcelona, 44 anys), bronze a Seül 1988 als 200 braça, fa 15 anys que viu als EUA fent d'entrenador de natació en diferents universitats. Ha estat a Londres amb el nedador de Singapur Zheng Wen Quah.
Què recordes d'aquell bronze a Seül l'any 1988?
La veritat és que no gaire cosa. Va ser a Pequín el 2008 mentre estava a les grades i vaig veure una entrega de medalles quan, de cop em van venir les imatges de quan va ser la meva entrega.
Què et sembla el que ha fet Mireia Belmonte a Londres?
Increïble. Ha sigut molt emocionant el que ha fet la Mireia, i com a català encara més. He vist les dues finals en directe a l'Acuatics Center i les he enregistrat en vídeo per poder-les penjar al meu blog.
El ressò mediàtic de la plata de Belmonte ha sigut molt gran. El 1988 amb el teu bronze va ser així?
A Seül Espanya només hi va guanyar quatre medalles, i la meva va ser la primera, com la de dimecres ho va ser la de la Mireia. Aquella nit, després de guanyar, no vaig arribar a la Vila Olímpica fins a les 3 o 4 de la matinada, després d'atendre tota la premsa. I quan vaig arribar a Barcelona va ser molt estressant també.
Quin consell donaries a Belmonte per al dia després d'una medalla?
Ella fa més temps que és al centre mediàtic que no jo abans de Seül i ho portarà molt millor. A qui sí que he hagut de donar consells és al meu nedador de Singapur, que amb 16 anys està fent el temps que feia Michael Phelps a la seva edat, i al seu país és un ídol.
