RUGBI
Esports 03/02/2012

El Torneig Sis Nacions de pronòstic més obert es posa en marxa

Arrenca un Sis Nacions ple de novetats i incògnites, a priori més igualat que mai. Entre els favorits a la victòria final cal incloure fins a quatre equips amb opcions (Anglaterra, França, Gal·les i Irlanda) i s'ha de comprovar la millora de nivell de les dues 'Ventafocs', Itàlia i Escòcia

Ferran Vital
3 min
Els capitans de les sis seleccions (França, Gal·les, Anglaterra, Irlanda, Itàlia i Escòcia), junts per presentar el torneig.

BarcelonaAquest cap de setmana comença el Sis Nacions, el torneig de nacions més antic del món i un dels principals esdeveniments esportius de l'any. I ho fa més imprevisible que mai, amb una colla d'aspirants a la victòria final, atapeït de canvis tant a la gespa com a les banquetes.

L'actual campiona, Anglaterra, no sembla sortir entre les favorites. Els escàndols amb la premsa rosa a la passada Copa del Món, incidents entre alguns dels seus jugadors i el canvi de tècnic (Stuart Lancaster dirigirà el XV de la Rosa) no són els millors presagis a l'hora de pensar a renovar la corona de campió. Malgrat tot, Anglaterra sempre ha sigut i seguirà sent un conjunt formidable, dur al davant i ràpid i hàbil a la línia de tres quarts, capaç de perforar qualsevol sistema defensiu.

En segon lloc trobem la semiterna França. Els gals arriben al Sis Nacions amb nou tècnic (Philippe Saint-André) però conservant el mateix bloc i filosofia de joc que va portar el XV del Gall a la final de la Copa del Món de Nova Zelanda. França disposa d'una gran arma, el seu capità Thierry Dusatoir, escollit millor jugador del món el 2011, i una colla de jugadors de molt de talent, encapçalats pels clàssics Clerc, Médard, Poitrenaud, Mas, Servat, Yachivili, Harinordoquy i un llarg etcètera, que semblen garantir les opcions dels 'bleus'.

Però si alguna selecció està aixecant atenció mediàtica i esperances entre els amants del bon rugbi a parts iguals, aquesta és Gal·les. Els miners arriben en un gran estat de forma després d'haver-se convertit en l'equip revelació de la passada Copa del Món, amb un patró de joc ofensiu, dinàmic, entretingut i molt atractiu que va captivar propis i estranys. L'arquitecte d'aquest equip, el tècnic neozelandès Warren Gatland, ha construït un bloc sòlid i molt ben treballat, on la força del col·lectiu millora les capacitats individuals de cada jugador. Els veterans Adam Jones, Sam Warburton i James Hook guiaran la nova generació gal·lesa, capitanejada pels sorprenents Jonathan Davies, George North, Toby Faletau i Heigh Halfpenny, que de ben segur mantindran els miners a l'elit del rugbi mundial durant molts anys.

Per tancar el grup de favorites, cal que fem esment d'Irlanda. El XV del Trèvol es presenta enguany al bell mig d'un recanvi generacional, i caldrà veure com se sobreposen els tigres celtes a la baixa per lesió del seu gran capità, Brian O'Driscoll. Igualment, caldrà estar atents per si els joves Cian Healy, Sean O'Brian, Jamie Heaslip i Jonathan Sexton agafen per fi la batuta d'una selecció massa irregular, capaç de generar moments de gran joc per després diluir-se al camp i desaparèixer durant un bon grapat de minuts. Cal assenyalar que aquest pot ser el darrer gran torneig de la vella guàrdia irlandesa formada per les llegendes Ronan O'Gara, Donncha O'Callaghan i Paul O'Connell. A l'illa maragda el canvi generacional no acaba de produir-se mai.

Per la seva banda, Escòcia encara el Sis Nacions amb la il·lusió i l'esperança de continuar millorant el seu patró de joc i confirmar l'ascens de l'equip d'ençà que el tècnic Andy Robinson es va fer càrrec del XV del Card. Homes com Ansbro, Danielli, Morrison, Murray, els germans Lamont o Evans poden fer passar una mala tarda a qualsevol equip. Per avaluar l'autèntic nivell del XV del Card, la primera jornada del Sis Nacions ens ha preparat un interessantíssim Escòcia-Anglaterra a Murrayfield amb la Copa Calcuta en joc, escalfat pel debat polític sobre el referèndum d'independència d'Escòcia. Feia molts anys que un partit del Sis Nacions no anava tan carregat de simbolisme.

Per últim, trobem la renovada Itàlia. L'arribada del tècnic Jaques Brunel (fins fa poc, entrenador de la USAP) a la banqueta italiana ha comportat una autèntica revolució transalpina. Brunel ha confiat en la davantera de sempre (Castrogiovanni, Lo Cicero, Mauro Bergamasco, Ghiraldini...) per planejar una renovació total als tres quarts, amb l'entrada de nous i joves valors que prometen vespres de glòria 'azzurra': Morisi, Esposito, Toniolatti, Venditti i Semenzato han de prendre el relleu als clàssics Orquera, Canale, McLean i García i demostrar que el creixement del rugbi italià no és pas flor d'un dia. Itàlia ja no és aquell equip petit, acomplexat i fàcil de guanyar. Amb Brunel a la banqueta els mecanismes defensius de l'equip transalpí faran dels 'azurri' una esquadra equilibrada i temible tant a casa (on enguany estrenen l'Olímpic de Roma com a estadi local) com a domicili. Caldrà estar molt atents a les seves evolucions.

stats