Publicitat
Publicitat

FOT-LI POU

Són iguals

El títol de l'article no fa referència a Mourinho i Guardiola. Estic d'acord amb l'entrenador del Barça: el dia que sigui com el seu col·lega del Madrid tindrà un problema molt greu. De fet, no crec que mai caigui tan baix com Mou. Els dos tècnics són ambiciosos i extremament competitius, però, més enllà d'això, no tenen res a veure.

José Mourinho és el màxim representant de l'escola del tot s'hi val per guanyar, mentre que Pep Guardiola aspira a aconseguir la victòria d'una manera determinada. Els valors que defensa Mourinho són perjudicials per a l'esport, els que defensa Guardiola són beneficiosos molt més enllà del terreny de joc. N'hem parlat moltes vegades, no cal insistir-hi per molt que Mourinho ara intenti aprofitar quatre queixes subtils per equiparar l'actitud de Guardiola amb el seu comportament ignominiós cada vegada que ha perdut.

El títol de l'article se'm va ocórrer quan em vaig assabentar que Alfons Godall havia presumit a La Sexta dels rèdits que havia tret el Barça de les bones relacions de la seva junta amb la Federació Espanyola de Futbol. Godall va fer aquestes declaracions per criticar l'actual govern del club, per explicar que ara Rosell no està teixint les complicitats necessàries perquè el Barça vagi tranquil pel futbol espanyol. Una vegada més, un home que ha tingut responsabilitats al Barça, quan ja no en té, fa declaracions que no pretenen ajudar la institució sinó fer mal als gestors del club.

Godall va disparar contra Rosell i ha acabat ferint Guardiola, els jugadors, el Barça. Només ha aconseguit donar munició als adversaris de l'equip, a tots els que durant anys només han volgut menystenir els èxits del millor equip de la història. Per una batalla personal que ens importa un rave els principals defensors de la teoria de la conspiració han sortit del cau i han tornat a agafar la bandera que havien deixat desada en un calaix. Per culpa de Godall es torna a parlar de la importància dels despatxos i no del valor que té tot el que ha fet el millor equip del món sobre el terreny de joc.

El més trist de tot és que uns quants dels actuals directius del Barça tenien comportaments similars quan eren fora del club. També feien passar per davant dels interessos del club les seves fòbies personals. Molts dels homes que han tocat poder a Can Barça són calcats els uns als altres: quan manen denuncien conspiracions desestabilitzadores i quan són lluny de la poltrona es dediquen a tocar la pera tot el que poden i al preu que sigui. I al Barça, que el bombin.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT