Publicitat
Publicitat

Espanya venç França i passa a semifinals

Spain through to semis after victory over France

Sense 9 primer i amb davanter centre després. La selecció espanyola va derrotar per 2-0 França per accedir a les semifinals de l'Eurocopa, on s'haurà d'enfrontar al Portugal de Cristiano Ronaldo. Serà dimecres a Donetsk, al mateix escenari on la roja va completar ahir un partit molt madur davant una selecció bleu que amb prou feines va inquietar Casillas. Dos gols de Xabi Alonso -el primer de cap després d'una excel·lent centrada de Jordi Alba i el segon de penal (comès sobre Pedro)- van donar la classificació a la selecció espanyola, en un partit que va deixar gairebé resolt al primer temps i que va gestionar amb fredor i experiència al segon.

Plantejaments tàctics

La por o la valentia d'un equip es transmet a les alineacions. I, ahir, França va sentir-se inferior a Espanya des del principi. Laurent Blanc va ser poruc, va morir per excés de respecte a la selecció espanyola, la que hores abans havia etiquetat sense vergonya com "el millor equip del món". Conscient del seu potencial, va redissenyar el seu onze per protegir-se de les virtuts espanyoles, per mirar de frenar la maquinària ofensiva de l'equip de Del Bosque, per intentar no ser vulnerable sense pilota. França mai va poder discutir la possessió a la roja , que va trobar superioritats interiors gràcies a l'habilitat entre línies de Xavi, Iniesta, Xabi Alonso i Busquets, que van destrossar l'intent de trivot francès. A través del bon joc posicional dels quatre migcampistes la selecció espanyola va moure's lliurement, atacant amb alegria, trobant espais arreu. La roja d'ahir era un equip sense davanter centre pur, però un equip compensat, profund, contundent a les zones decisives. Del Bosque va deixar Fernando Torres a la banqueta i va sortir amb Cesc de referència a dalt. El fals 9 que altres dies s'havia criticat, ahir era un encert tàctic del seleccionador.

Blanc havia imaginat un altre partit, havia copiat matisos del plantejament defensiu de Croàcia, l'última selecció que havia posat en problemes Espanya. Va situar dos laterals drets per reforçar defensivament la banda que ataquen Andrés Iniesta i Jordi Alba, un duo que s'entén cada dia millor. Va donar entrada a Réveillère a darrere per avançar lleugerament la posició de Debuchy, que va anar sempre desbordat, incapaç de controlar les incursions d'Alba. El lateral del València va donar profunditat i amplitud per l'esquerra, i va permetre així a Iniesta jugar per dins i associar-se amb Cesc. Per la dreta Silva jugava més obert, aprofitant que França basculava més del compte i deixava lliure el seu carril. L'aposta de Blanc era explotar les deficiències defensives d'Arbeloa, però ni Ribéry ni Benzema se'n van sortir. França jugava de manera mecànica, seguint sense convicció les directrius de la pissarra, sense reinterpretar un guió de partit inicial que, als vint minuts, ja no servia.

Intensa, amb confiança, Espanya va dominar, va agradar-se i va agradar. Fruit d'aquesta inèrcia que li donava presència a camp rival en les zones desitjades, va obrir el marcador al minut 19. Iniesta va veure bé el desmarcatge en ruptura d'Alba, que va guanyar línia de fons i va penjar una mil·limètrica centrada perquè Xabi Alonso rematés de cap, picat, a contrapeu de Lloris.

Amb el marcador a favor Espanya va seguir sòbria, sòlida a l'eix de la defensa, madura en la conservació de la pilota. Els blaugranes, amb la mirada baixa, donaven el punt necessari de toc curt, i el madridista Xabi Alonso aprofitava el seu desplaçament en llarg per alçar la mirada i explotar els generosos espais que deixava la defensa francesa a la seva esquena.

Un pas endavant al segon temps

França va sortir més agressiva després del descans, decidida a capgirar la iniciativa del xoc. Però, amb espais i amb intel·ligència, la roja va seguir gestionant bé l'avantatge i la superioritat posicional. Espanya anava sempre un pas per davant. Blanc va prendre riscos al minut 60 donant entrada a Nasri i Ménez per recuperar el seu 4-2-3-1 més habitual. Però quan ho va fer Del Bosque ja havia previst que el partit s'obriria, i va fer entrar Pedro i Torres per Silva i Cesc. Les dues primeres pilotes que va tocar el canari del Barça, que no havia disputat encara cap minut en aquesta Eurocopa, van generar perill. Actiu a l'espai, intens com sempre per pressionar sobre la pèrdua, Pedro va sostenir la selecció quan França pressionava més.

El combinat bleu es va encallar davant la bona feina defensiva de la selecció espanyola, que va acabar el partit ben recollida a darrere, reservada als contraatacs de Torres i Pedro. Va ser justament el canari, en una de les bones transicions espanyoles, qui va provocar el penal que donava tranquil·litat. Xabi Alonso, serè, no va fallar i va tancar el marcador amb el 2-0 final. Ara Espanya se les veurà amb Cristiano Ronaldo i l'electricitat del seu Portugal.

Més continguts de