Publicitat
Publicitat

Suárez i Cavani, de ser veïns amb 4 anys a rivals a la Champions

Van néixer al mateix barri de Salto amb tres setmanes de diferència

A la petita població de Salto, a l’interior de l’Uruguai, tothom es fa una pregunta i ningú en sap la resposta: es van enfrontar entre ells Luis Suárez i Edinson Cavani quan eren nens? La lògica diu que sí: tots dos van néixer a Cerro, al mateix barri de Salto, una població de tot just 100.000 habitants, una de les més importants de l’interior d’aquest petit país. I van fer-ho a tot just cinc cantonades entre casa i casa, amb 21 dies de diferència. El davanter del Barça, el 24 de gener del 1987, i el golejador del PSG, el 14 de febrer. Malgrat que no van anar a la mateixa escola, al barri es recorda com els nens jugaven al carrer. Es van creuar segur, però no se sap si amb una pilota als peus. En un barri menut d’una població arraconada, dos nens van obrir-se camí fins a ser campions d’Amèrica amb l’Uruguai, i rivals a la Champions.

A Salto, però, la gent s’estima més Cavani. “Tothom estima en Luis, però és un cas diferent. Suárez va marxar de Salto amb 7 anys i Cavani s’hi va quedar més, fins als 15. I el seu pare era molt conegut a la ciutat, per tant, és un jugador que simbolitza més la ciutat”, explica Carmelo Cesarini, un dels primers entrenadors de Cavani al Nacional de Salto. L’Uruguai és un país dividit en dos: uns estimen el Nacional de Montevideo, i els altres, el Peñarol. I els dos clubs de la capital tenen filials pel territori. Doncs bé, el pare de Cavani era tècnic al Nacional de Salto, i el seu fill va créixer estimant aquest equip. Coses del destí, però, Cavani mai va jugar al Nacional. El seu veí Luis Suárez, sí. Cavani va començar a jugar als 5 anys a les ordres del pare, Luis el Gringo Cavani, treballador d’una empresa que neteja els vorals de les carreteres i entrenador d’equips amateurs, que havia arribat a Primera sense gaire fortuna. Un home treballador que es va equivocar en inscriure el seu fill al registre civil, ja que el volia batejar com a Edison. I va escriure-ho malament: Edinson. I així es va quedar.

Suárez, per la seva banda, jugava al Deportivo Artigas, un club local on ja havia jugat el seu pare, Rodolfo, de lateral. El Rodolfo feia de porter d’un edifici quan es va divorciar. La mare, Sandra, va endur-se els fills a Montevideo, on amb set anys Suárez va entrar a l’Urreta, un club d’un barri benestant on el van admetre, ja que el germà de Suárez, Maxi, va assegurar que si el fitxaven faria molts gols. A l’Urreta primer no el volien perquè ja tenien les fitxes ocupades, però el van provar un dia i va fer quatre gols en pocs minuts. S’hi va quedar. I d’aquí va saltar al Nacional de Montevideo, on el van batejar com a el Salta en honor al seu accent de Salto, la ciutat que havia deixat amb tot just set anys i on torna poc.

Si Suárez i Cavani van jugar als carrers de Salto, doncs, va ser abans que el davanter del Barça marxés a Montevideo, amb 7 anys. “És difícil de dir, la veritat. Però eren dos nens especials. L’Edinson es distreia durant els partits mirant ocells, ja que li agraden molt. De fet, va arribar a estudiar agronomia. Suárez, pel que diuen, ja de menut era més mogut”, comenta Cesarini. Suárez va fer-se als carrers durs de Montevideo, una ciutat que el va forjar. Els dos uruguaians tenen caràcters oposats. Cavani admet que se sent un noi de camp que juga a París. Suárez, amb 16 anys, ja tenia clar que volia anar a Barcelona, ja que era on havia anat a viure la que seria la seva dona amb el pas dels anys. El seu somni es va fer realitat.

Els dos jugadors es van conèixer amb 16 anys durant una concentració de la selecció uruguaiana. Cavani jugava llavors al Danubio, un club de Montevideo, i Suárez al Nacional. Es van portar bé, tot i que van trigar a descobrir que compartien escenaris d’infància. El problema era que el blaugrana no els recorda gaire. I Cavani, en canvi, molt. Els dos jugadors, a més, han patit cops que els han marcat. A Luis Suárez, el divorci dels seus progenitors, que el va allunyar del pare. A Cavani, un accident en què el seu pare, que havia begut, va atropellar un motorista, que va perdre la vida. Va ser un cop molt fort per a Cavani, que es considera molt cristià.

Una vida que ha marcat dos jugadors companys de selecció i rivals a la Champions. Dos jugadors que per sobre de tot no accepten perdre. “El més dur van ser els primers dies, va ser una derrota que va fer molt mal. És el partit que tots tenim ganes de jugar des de fa molts dies. És un gran desafiament, capgirar el marcador, perquè mai s’ha aconseguit”, deia ahir Luis Suárez, que, segons el seu entorn, ja no volia perdre quan era menut. “Cavani era igual, es podia distreure, però quan anava guanyant. Si perdia, estava ferit”, diu Cesarini.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT