Feia molts mesos que Rafinha estava esperant l’oportunitat d’ahir. El migcampista del filial, que aquest estiu tornava del seu pas pel Celta -on havia coincidit amb Luis Enrique-, disposava dels primers minuts de qualitat en un partit de gran importància. Fins ara només havia tingut un paper residual, en bona part perquè les lesions li havien impedit tenir continuïtat a l’equip. Tan sols havia jugat tot el partit en enfrontaments de menys exigència, com els de l’Elx o l’Almeria. Un cop recuperat, comença a tenir protagonisme. Ahir, en el difícil examen contra el Vila-real, també va demostrar que té lloc en aquest equip.
Rafinha va ser protagonista en dos dels tres gols del Barça, potser els més importants, els que servien per igualar el marcador. A la primera meitat, va generar el xut que posteriorment acabaria significant el gol de Neymar. I a la segona, just després que Vietto tornés a avançar els groguets, va ser al lloc precís per aprofitar un refús al fons de la porteria. No només això, també va ser precís en la passada -va errar-ne només tres- i va col·laborar en l’elaboració global del joc.
Luis Enrique ja l’havia entrenat al filial blaugrana i l’any passat al Celta. El tècnic asturià el coneix bé i per això sabia que podia comptar amb ell per suplir Xavi Hernández i Ivan Rakitic, els dos interiors que ahir van veure el partit des de la banqueta. L’aposta va sortir bé i el jove jugador va merèixer l’aplaudiment sincer del Camp Nou quan va deixar el terreny de joc al minut 87. Per ara, el tècnic en parla amb prudència, però confia en ell i li veu molt recorregut amb la samarreta blaugrana.
Rafinha va ser ràpid i mai va perdre la fe en la remuntada, igual que l’equip, que curiosament va reaccionar millor quan va rebre el 2-1 que abans, amb la primera diana visitant. Al primer temps, el gol del Vila-real va deixar estabornit el Barça i va necessitar molts minuts per sobreposar-se. En canvi, quan els de la Plana van fer el segon, la reacció va ser fulminant. Una cosa similar a la que havia passat dimecres al Calderón, quan l’Atlètic de Madrid -en el partit de Copa- es va avançar als 38 segons.
El Barça de Luis Enrique se sent més còmode amb els partits d’anada i tornada i s’encalla en els atacs estàtics. L’aportació de Rafinha, igual que la de Rakitic, s’adequa molt més a aquest esquema de joc que no pas les virtuts actuals de Xavi. Tot al seu temps.
