Publicitat
Publicitat

Agnel (19 anys), Franklin (17), Ye (16) i Meilutyte (15) desafien els veterans a l'Aquatics Centre

Talent precoç a l'aigua de Londres

Ja fa dies que treuen el cap entre els grans de la natació mundial, però ahir va ser el dia que va acabar de destapar els tres grans noms d'aquesta disciplina en els Jocs Olímpics de Londres 2012: Yannick Agnel, Shiwen Ye i Ruta Meilutyte. Són joves sobreentrenats? Nedadors amb un talent innat? De moment, són les estrelles de l'Aquatics Centre de Londres, els nedadors d'or que estan robant l'atenció als Phelps, Lochte, Rice, Soni i companyia.

El francès, de 19 anys, va tornar a frustrar les esperances d'or del nord-americà Ryan Lochte, que en té 27, en la final dels 200 lliures, amb una altra demostració de força i superioritat com la que havia fet en el 4x100 diumenge. El seu temps (1:43.14) és va quedar a les portes del rècord olímpic (1:42.96) i va permetre-li treure més d'un segon i mig als seus perseguidors, Park i Sun, que es van repartir la plata. Lochte, impotent, només va poder ser quart i es va quedar fora del podi.

La mateixa autoritat d'Agnel la va mostrar poc després la jove xinesa, que amb 16 anys ja té un or i dos rècords, el mundial dels 400 estils de dissabte i l'olímpic, que va batre ahir en els 200 estils (2:08.39). La sensació amb Ye, com en el seu dia va passar amb Usain Bolt als 100 llisos d'atletisme, és que la xinesa acaba les proves sobrada. Ahir va semblar reservar-se per a la final d'avui (on no serà Mireia Belmonte, desena), com demostra que el seu últim 50 de crol el fes en 30.59 (quan en els 400 havia nedat els dos parcials en 29.75 i 28.93).

"Té una potència única"

"És un fenomen", diu d'ella Sílvia Parera, exnedadora de 400 estils. "El parcial final que va fer als 400 va ser estratosfèric, no havia passat mai! No té una envergadura especialment important (fa 1,72 m i pesa 64 kg), però la seva potència i resistència són úniques". En aquella prova, Ye va nedar els últims 100 lliures en 58.68, un temps amb què hauria superat tres dels homes finalistes a la mateixa prova, el brasiler Thiago Pereira (59.70 i plata), el sud-africà Chad Le Clos (59.15) i l'italià Luca Marin (1:00.12). A Lochte (58.65) l'hauria tingut contra les cordes. "Per saber si tindrà una evolució llarga cal resoldre com l'han preparat. De vegades el sobreentrenament que dóna resultats de tan joves cremen els nedadors. Però fa pinta de tenir encara molt marge de millora", apunta Parera.

La tercera protagonista és Ruta Meilutyte, que amb 15 anys va endur-se l'or als 100 braça per davant de la gran favorita, Rebecca Soni, de 25 anys. La lituana, amb molta freqüència de braçada, va nedar en un ràpid 1:05.45, però no va poder millorar el registre de les semifinals diumenge, quan va aturar el cronòmetre en 1:05.21, molt a prop del rècord mundial que té la nord-americana Jessica Hardy (1:04.45) des del 2009, encara que amb el banyador que ara està prohibit.

A l'ombra de les noves estrelles la nord-americana de 17 anys, Missy Franklin, també va tenir una actuació destacada ahir, en ser capaç de guanyar l'or i batre el rècord olímpic dels 100 esquena (58.33) només nou minuts després d'haver competit en unes dures semifinals de 200 lliures i haver aconseguit el bitllet per a la final, que nedarà avui.

"La potència en noies no marca grans diferències entre nenes i adultes. No passa com amb els homes, on es nota més la força física", analitza Fernando Ibáñez, director tècnic de la Federació Catalana de Natació. Per ell, els 19 anys d'Agnel tenen gairebé tant de mèrit com els 17 amb què Phelps començava a manar a la seva disciplina.

"Aquest sacrifici no el tenim"

De manera progressiva, a partir dels 12 anys s'incrementa el volum d'entrenament de les nedadores per assolir els graus de resistència que Ye o Meilutyte estan exhibint a Londres -explica Ibáñez-. No és un problema de genètica que Catalunya no trobi aquest perfil de nedadores, diu, sinó de la complexitat de compaginar esport d'elit amb la resta d'activitats de les adolescents. "Quan comencen a tenir una certa edat, el que és més difícil és que sacrifiquin les seves coses per fer dobles i triples sessions d'entrenament. La família no sempre ho entén, quan són tan petites. Altres cultures més exigents t'encaminen a l'alt rendiment des de petit, però aquí és tot molt més complicat", lamenta.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT