El Terrassa, una dècada en declivi i un futur incert

Terrassa“Des de dins vèiem que les coses no es feien com corresponia a un club que està en una situació modesta, amb un futbol base que està començant a créixer”, revela Daniel Vinuesa, un dels membres de la junta social del Terrassa que va dimitir en bloc el 24 de març, com a mostra de protesta contra la gestió de l’actual propietari, Jesús Fernández. Impagaments a jugadors, àrbitres, Seguretat Social i proveïdors, una compravenda d’accions que no es tanca i un propietari absent, són alguns dels problemes que pateix el club egarenc, que fa cinc anys que és a Tercera Divisió i que ara, sense voluntaris altruistes que en gestionin el dia a dia, lluita per sobreviure.

Queden enrere els tres anys a Segona, del 2002 al 2005, i fites històriques com la consecució de la Copa Catalunya davant el Barça o l’empat a tres davant el Reial Madrid en uns vuitens de final de la Copa del Rei. L’actual Terrassa va ser comprat i refundat per Jesús Fernández, empresari de la construcció, el 2010, quan el club va desaparèixer pel deute que acumulava, de quatre milions d’euros. Avui corre el risc de tornar a dissoldre’s. “L’actual situació és culpa de la llei que obliga un club professional a convertir-se en SAE, i sobretot de la cessió dels drets als actuals empresaris”, assenyala crític Salvador Torroglosa, un dels responsables de la penya Torrente Colorao. Al gener l’empresari navarrès Txuma Peralta, exdirectiu de l’Osasuna, va aconseguir poders notarials per gestionar el Terrassa, on volia iniciar un pla ambiciós. “Era un projecte molt interessant i engrescador, de ciutat, amb moltes renovacions i contactes amb altres clubs importants”, afegeix Vinuesa, que reconeix que veia i segueix veient aquesta proposta com una bona opció de futur per al club egarenc.

Promeses incomplertes

Amb el que ningú comptava és que Peralta ingressés a la presó el 7 de març, a causa de l’esclat del cas Osasuna de presumpta manipulació de partits. Una detenció que, de retruc, va afectar el Terrassa. “A partir d’això, ell i el seu equip no s’han pogut fer càrrec del dia a dia del club, i el que continua sent el propietari, Jesús Fernández, no dóna la cara”, continua Vinuesa, que desconeix quan es resoldrà el traspàs. “No ens ha trucat ni ens ha reunit per explicar-nos com està la situació de compravenda, ni quan farà front als pagaments pendents”, lamenta. Divendres passat Fernández va fer efectiu un pagament de 7.000 euros als jugadors, corresponents a la meitat de la nòmina del febrer, alhora que els prometia que la resta els hi abonaria les primeres setmanes de l’abril. Llavors, però, també haurà de fer front a la mensualitat del març, a més de la resta de despeses pendents.

“Estem esgotats, perquè és una mentida darrere l’altra. La confiança que ens transmet és nul·la. És una situació psicològica molt dura”, exposa Sergio Montero, capità i secretari tècnic del Terrassa, fart de les promeses incomplertes. “Tot està en l’aire. Nosaltres mateixos hem hagut de pagar l’aigua dels jugadors”, afegia el tècnic David Pirri després de l’últim partit a casa. “El detonant de la situació ha sigut la no atenció sobre l’empresa”, reprèn Vinuesa, que argumenta la falta d’informació i el perjudici de la imatge de l’entitat com els motius principals que van portar la junta social a dimitir. L’Ajuntament i les penyes també pressionen perquè Fernández deixi el Terrassa. “Volem que es normalitzin els pagaments i es configuri un projecte de present i futur econòmicament viable”, explica l’alcalde de la ciutat, Jordi Ballart, que exigeix que s’entregui “un projecte per escrit per donar el vistiplau a l’ús del camp”. El consistori podria vetar l’accés a l’Olímpic i a les altres instal·lacions municipals com els bars, ja que són concessions temporals al propietari del club.

Els jugadors exigeixen cobrar

“Ara mateix ningú gestiona el dia a dia del Terrassa. Això no vol dir que hi hagi un daltabaix i tot s’enfonsi”, explica Vinuesa, que assenyala el primer equip com el motor del club: “Sempre que vulguin tirar endavant, l’empresa continuarà funcionant”. Jugadors i cos tècnic, però, volen solucions: “Ens és igual qui pagui, volem cobrar. Si no, prendrem mesures, com tancar-nos o no disputar els últims partits”, adverteix Montero. “Exigim honestedat. Estem farts de mentides”, es queixa Torroglosa, que creu que la viabilitat del Terrassa passa “per la venda de la SAD a un altre comprador”. D’interessats a comprar el club no en falten, només queda que Fernández decideixi a qui el ven. El present i el futur del Terrassa és a les seves mans.