BARÇA
Esports 27/02/2017

La gran víctima de la FIFA pel cas Masia, Patrice Sousia, ja pot jugar amb el Barça

El futbolista camerunès ja té l'alta federativa

Albert Llimós
4 min
Torna el nen a qui el Barça  mai va deixar sol

BarcelonaPatrice Sousia ja pot jugar amb el Barça. El club català ha confirmat a l'ARA que el jugador camerunès ja ha rebut l'alta federativa i està a disposició del tècnic del juvenil B, Quique Álvarez. Uns tràmits que arriben després que el Barça sol·licités el passat 19 de gener el transfer internacional. El 23 de gener el club li va donar la benvinguda a ell i a Ben Lederman.

Aquesta és la història que el passat 15 de gener l'ARA va explicar sobre un dels futbolistes afectats per la sanció de la FIFA pel cas Masia:

Torna el nen a qui el Barça mai va deixar sol

Dijous a la tarda Patrice Sousia aprofitava les seves últimes hores al Camerun mirant com s’entrenava el seu germà petit. Unes hores més tard volava fins a Barcelona. Per fi s’acaba un malson que va començar el 2 d’abril del 2014. Aquest dimecres farà 18 anys i podrà tornar al Barça després de gairebé tres anys sense poder jugar. Sousia va ser la gran víctima de la sanció de la FIFA pel cas Masia.

Amb la majoria d’edat sota el braç, podrà tornar a dormir en la que havia sigut casa seva durant tres anys, des del 2012 fins a l’agost del 2015, quan la FIFA va obligar el Barça a expulsar aquest adolescent que estava sol a Barcelona, amb la família a més de 4.000 quilòmetres de distància. No només es tractava de no deixar-lo jugar, que això ja feia un any que passava, sinó que se li impedia qualsevol contacte amb el club. Aquell mes d’agost, amb llàgrimes als ulls, aquell nen de 16 anys abandonava la seva habitació, aquell espai sagrat on havia compartit els secrets d’adolescència amb Monchu Rodríguez, Éric Montes i Bobby Adekanye.

El Barça havia d’esborrar completament Sousia. La FIFA no volia cap contacte. Era igual que es tractés d’un nen. El futbolista per davant de la persona. La norma que havia infringit el Barça havia provocat alguna víctima. La situació era delicada. Havia arribat tot sol, amb tretze anys, a Catalunya, deixant enrere la seva família, que vivia en una modestíssima casa al Camerun, i amb l’únic objectiu de jugar a futbol i guanyar-se un futur gràcies a l’educació que rebria a La Masia. I ara havia de fer les maletes. Però no el van deixar sol. Ni tampoc indefens. El seu millor amic, Àlex Collado, li va obrir les portes de casa seva. Durant dues setmanes van compartir habitació en el pis on viu l’actual juvenil del Barça, a prop de la Ciutat Esportiva, després que la família de Collado abandonés fa un temps Sabadell. De fet, va ser la mare de l’Àlex, la Susana, qui va proposar la idea d’obrir-li les portes de casa. “El Patrice ja era un més de la família”, admet el Jonatan, el germà gran. El van acollir fins que se li trobés un lloc on viure: la Residència Joaquim Blume.

Tot i els esforços de tots perquè no defallís i dels missatges d’ànims del seu primer entrenador, Denis Silva, durant l’últim any Sousia ha conegut el que és la solitud. A la residència d’Esplugues on es va instal·lar hi havia gent d’una realitat molt diferent de la seva, res a veure amb el que coneixia de La Masia. Però, almenys, es va poder quedar a Barcelona i va poder mantenir el somni del Barça per quan fes 18 anys. Va seguir els seus estudis a l’Escola Lleó XIII, i aquesta tardor va començar un grau de cicle mitjà a l’Escola Pia. Va decidir estudiar futbol, per descomptat. Sempre el futbol. Durant aquests últims mesos, ha anat cada cap de setmana a la Ciutat Esportiva per veure els seus companys. Contemplant el que la FIFA li havia prohibit.

Tampoc va oblidar els seus. De fet, en les últimes setmanes ha estat al seu país per resoldre qüestions burocràtiques i aprofitar el temps al costat dels seus tres germans. A l’abril de l’any passat ja va haver de viatjar a Yaoundé per assistir al funeral d’una germana i fer costat a la família. A Barcelona li van facilitar tot: volar al Camerun no és barat. El Patrice sap que han lluitat molt per ell, ja que li van deixar clar des d’un principi que l’esperarien.

Quan la FIFA li va prohibir que s’entrenés amb el seu equip, va començar a preparar-se en solitari, fins que altra vegada els Collado li van oferir una solució transitòria. La família del seu amic no només el va acollir durant dues setmanes a casa o se’l va endur de vacances a Andorra per Setmana Santa, també el van ajudar a trobar un equip. El Jonatan va parlar amb el llavors tècnic del Prat, Pedro Dólera, i el va convèncer perquè aquell camerunès de només 16 anys anés a entrenar-se amb ells quatre dies a la setmana. Allà, al Prat, va descobrir la figura de Fede Bessone, un veterà argentí amb passat blaugrana que el va protegir. “Es van fer molt amics, li va fer de conseller, el portava a tot arreu amb el cotxe”, recorda el Jonatan.

Al Prat es podia sentir novament futbolista, malgrat que no podia competir. Era qüestió d’esperar, d’adaptar-se a la nova realitat que li oferia el club. Ara ja no tenia la figura imponent d’Andrei Xepkin controlant si s’havia fet el llit, o els consells paternals del llavors director de La Masia, Carles Folguera. Tot i que sentia el Barça al seu darrere, havia d’aprendre a viure lluny del que havia sigut la seva vida d’adolescent.

Una vida que torna. Aquest dilluns el seu agent es reunirà amb els responsables del Barça per parlar de futur. Fins dimecres no es podran iniciar els tràmits per aconseguir el transfer internacional. Un cop es tingui -esperen que no tardi gaire- el Patrice podrà tornar a vestir la samarreta del Barça i sabrà, per fi, el número de la seva nova habitació. Aquest cop la FIFA no li podrà impedir poder somiar el seu debut al Camp Nou amb el club que mai el va deixar sol.

stats