Publicitat
Publicitat

PRIMERA DIVISIÓ

La tercera Lliga consecutiva del Barça certifica el domini d'un projecte que entra pels ulls i omple el museu de trofeus

Tres anys fregant-se els ulls

El punt que faltava per sumar la 21a Lliga del Barça va arribar en un partit que no serà recordat al camp del Llevant. En canvi, sí que es recordarà una època en què ser campions sembla un costum.

Pep Guardiola va comparèixer serè a la sala de premsa de l'estadi del Llevant mentre els seus jugadors, al vestuari, feien festa. En una època 2.0, Puyol i Piqué ràpidament van fet tuits per celebrar la tercera Lliga consecutiva i compartir l'alegria amb tot el món. Guardiola, en canvi, va dedicar les primeres paraules de la roda de premsa a les víctimes del terratrèmol de Llorca.

Amb un empat, el mateix resultat amb el qual havia arribat, al mateix escenari, la primera Lliga de Joan Laporta, el Barça va sumar aquell puntet que feia falta per arribar a les tres Lligues consecutives. En una època en què el barcelonisme s'ha acostumat a guanyar, costa mantenir la perspectiva i recordar que en 112 anys d'història del club només s'havia guanyat la Lliga tres cops seguits una vegada. Va ser amb Guardiola a la gespa i Cruyff a la banqueta. Ara la fita s'ha repetit amb un equip que serà recordat també per la seva manera de fer.

Malgrat que ahir hi va haver un pacte tàcit en els últims minuts per firmar l'empat amb el Llevant, aquest equip serà recordat perquè sempre juga a l'atac. Perquè és valent, elegant, atrevit i increïblement estètic. Però també serà recordat per l'elegància en el discurs d'un Guardiola que ahir va saber mantenir la calma tot i admetre que aquest any s'havia patit. S'havia patit per la pressió d'un rival que, més enllà del seu discurs futbolístic, ha utilitzat tots els mitjans per tal de descentrar un equip emocionalment fort. Ha estat una Lliga molt llarga, amb polèmiques, partits durs i notícies inesperades, ja fossin informacions tendencioses o la malaltia d'un Éric Abidal que ahir va ser titular. Amb el retorn del francès, ha tornat la tranquil·litat per a un equip que ha aconseguit acostumar malament els aficionats. Sí, no sempre es guanya jugant el millor futbol. Normalment, els que jugaven millor eren derrotats, però el Barça ha invertit aquesta tendència amb tres anys en què els més veterans no deixen de fregar-se els ulls, pensant que veuen un miratge. Sí, el Barça guanya gairebé sempre. Tot i que cada temporada el repte és més dur. Per això Guardiola va reconèixer ahir que aquest títol cal celebrar-lo com toca, ja sigui amb intimitat, com ho farà la plantilla, o als carrers.

Quan va acabar-se el partit va esclatar l'eufòria dins d'aquest grup humà que juga com els àngels, treballa com els obrers honestos i es fa fort com una família unida davant dels problemes. Piqué, sempre al mig de la gresca, ja tenia una ampolla de cava quan la festa era al mig de la gespa. L'equip, que va fer dues voltes d'honor en un estadi ple de barcelonistes, va haver de tornar a la gespa un cop havia entrat als vestuaris per satisfer una afició que no tenia ganes d'anar a dormir d'hora. Plegats, els membres del cos tècnic i els jugadors van ballar en una rotllana al centre del camp. Un símbol de la unió d'un grup humà que, una altra vegada, ha aconseguit omplir Canaletes i cada plaça dels pobles i ciutats del país. Ja havia passat després de guanyar al Bernabéu i després d'eliminar els blancs en la Lliga de Campions. Ja havia passat tants cops, últimament... Perquè aquest equip, que viurà la seva gran festa pels carrers de Barcelona divendres, ha aconseguit que ja sembli normal, guanyar la Lliga. És aquí quan cal escoltar Guardiola. Això costa, i molt. Per això té mèrit.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT