Publicitat
Publicitat

ESPÈCIE PROTEGIDA

Tres històries d’amor

Quique Sánchez Flores, David López i Sergio García. Tres noms i tres històries

Quique Sánchez Flores. L’amor voluntariós. Des del primer dia que tenim ganes d’estimar-te. Va ser veure’t i pensar que això nostre seria important. Perquè estàvem -estem- necessitats de lideratges forts, perquè ens falta un relat, perquè eres la millor prova del nostre canvi d’estatus. Ens agradava molt que vinguessis d’una família que, com nosaltres, fos rumbera i una mica canalla. Teníem ganes d’enamorar-nos i tu reunies tots els requisits. Les teves seductores paraules mantenien la flama encesa. Ara vivim la nostra primera crisi: ens comencem a conèixer i a veure els defectes. La nostra història no acaba d’arrencar. A sobre, últimament ens has fet posar gelosos: sembla que estimis més els de fora que els de casa. O potser és que t’estimes massa a tu mateix. Confiem que tot plegat només sigui una crisi passatgera, la típica de l’inici de la convivència. Parlem-ne i resolguem els nostres problemes. Perquè seguim amb ganes d’estimar i d’estimar-te. Per molts anys.

David López. L’amor sòlid. Tot i els anys passats fora de casa és com si mai haguessis marxat. Amb tu vivim l’amor madur i la passió de la novetat. Ens agrada com ets, ens agrada com jugues. Tens un compromís sense escarafalls: no necessites paraules grandiloqüents ni promeses d’amor etern per expressar el teu sentiment. Ets el millor migcampista de l’equip però no pots jugar a la teva posició perquè també ets el millor central. Quan te’n canses marxes a l’atac a defensar la dignitat de tots i marques gols. El nostre amor és per sempre.

Sergio García. Un vell amor. Va ser bonic. En tenim un gran record. Però ja no som els que érem. Han passat anys i han passat moltes coses. Per exemple, dues temporades jugant una Lliga per a prejubilats. Sabem que des de la nostàlgia podríem reviure el passat. Una nit? Dues? No compensa. Perquè l’endemà al matí ens llevarem amb aquell mal gust de boca de l’error d’haver pensat que reproduint situacions viscudes es recuperen sensacions enyorades. Nosaltres hem començat una nova vida, amb la desorientació inevitable en qualsevol canvi. Però els fonaments del futur els hem de buscar en el present, no en el passat.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT