Publicitat
Publicitat

Tres microrelats sobre la condició perica

1. Un home amb pànic del dentista té una visita complicada. El dentista treballa bé i sempre canta. A mitja intervenció, deixa de cantar i comenta el derbi de dissabte, en què l'Espanyol va deixar sense Lliga el Barça. L'home amb pànic del dentista és periquito. Però ara només és un home amb pànic i pren una decisió: fins que no pugui tancar la boca, no dirà res. Als 45 anys arriba la primera negació. Aleshores, mentre el soroll d'aquella màquina li forada el queixal i l'ànima, sent unes paraules celestials: "Es van quedar ben fotuts, aquests culers…".

2. El Jan, un nen periquito autodidacta de 12 anys, marxa de colònies. El pare, l'Ignasi, culer passiu, li repassa la motxilla i li recomana: "No portis la tovallola de l'Espanyol". "Per què?", pregunta el Jan. "Perquè no hi coneixes ningú i serà un problema". El Jan es resisteix: "Tothom porta tot el que té del Barça i jo no els dic res. Per què no puc portar jo la tovallola del meu equip?" L'Ignasi no troba arguments i se li afegeix un motiu de preocupació per als pròxims 15 dies.

3. Una família dina a Tamariu. L'aprofitament de l'espai provoca el contacte amb el matrimoni que s'asseu a la taula veïna. L'home busca la complicitat del fill i diu: "T'agrada el futbol?" I aprofundeix: "I tu de qui ets, del Messi?" El nen nega tímidament. "Ah! Del Cristiano, potser?" El nen nega amb més contundència. "No deus ser de l'Espanyol?" El nen somriu i confirma amb alegria. "Quina il·lusió -fa l'home-. Perico com jo!".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT